24 de gener de 2012

GR10 XTREM


La Montse ja ha explicat com vam acabar el 2011. De fet, i en el meu cas, tenia intenció d'acabar l'any fent les 6 hores de Calella i les 24 hores d'atletisme de la Marató de tv3. La primera setmana de desembre es va celebrar la cursa d'atletisme en ruta de les 6 hores de Calella de la costa. El 2010 hi vaig participar i em va agradar força i per aquest motiu hi tornava. En l'edició del 2011 però, no em vaig trobar gaire bé. Ja vaig sortir emprenyat perquè algun fill de la gran #;+*"%*´!.. durant la nit ens va fer una pintada a l'autocaravana, d'aquestes amb retolador permanent que non se'n van. A part no em vaig sentir cómode i quan portava uns 36 quilòmetres, vaig deixar-ho córrer. Dues setmanes després tenia les 24 hores i una setmana abans vaig enganxar un bon refredat. Finalment no m'hi vaig presentar ja que no estava en condicions i a part fotia un fred i una ventada que feia por.
Tot i així la valoració global del 2011 que en faig és esplèndida, amb 2.200 i pocs km a les potes i molt content no haver pres mal.
Comencem el 2012 amb l·lusió! Més per menys! com diu l'Arturo MAnoStijeras (cago en tot...). Encara no hem paït els excessos del Nadal que el dia 13 de gener ens presentem a Puçol, tocant València per tal de participar en la tercera edició de la GR10 Xtrem (93 km i 3.800 m+)


Es surt del nivell del mar i tal i com diu la cursa es segueix el gr10 al seu pas per la comunitat valenciana. S'assoleix el Bellida a 1.323 m. i la prova finalitza a la Pobleta de Andilla, tocant Aragó. La cursa és molt corredora, pista ampla, excepte la primera part que són més tècnics, puges per un parell o tres de canals equipats amb cordes. Superats els canals, que per cert es fan uns taps macos, la resta és tot pista.
Cursa molt recomanable tant pel que fa la organització (molt atenta), avituallaments com per les característiques de la cursa. Va bé que la primera de l'any sigui corredora i poc complicada, en quant al terreny, es clar.
Em vaig trobar prou bé, tret d'alguna punxada als bessons i alguna tibada als isquios. A mitja cursa em vaig trobar amb l'Ana Sebastian (TORera) i l'Álvaro amb qui m'hi vaig ajuntar i vam fer la cursa fins el final plegats. Aquesta Ana està feta una fiera, després de la Tor se'n va anar al Nepal a fer una cursa en autosuficiència marca Racing The Planet (pata negra) de 200 i tants km i per si fós poc també va fer l'ultra del Montsant. M'ho vaig passar molt bé amb ells dos. De fet, gràcies a una pastilla miraculosa de l'Àlvaro que em va dir que eren sals, va ser prendre-me-la i els dolors als isquios van desaparèixer. L'única pega que vam tenir, va ser a 3 km de l'arribada (té collons la cosa...). l'Ana va quedar fosa, a 0, sense combustible... va jeure i ja no va poder arrancar, la vam tapar amb la manta tèrmica ja que feia un fred que pelava i tot i menjar-se una barreta no tenia el cos ni el cap per continuar ballant. Vam trucar la organització i vam esperar que la vinguéssin a buscar. Almenys van estar mitja hora i això que estavem a 3 km, el problema és que no teníem cobertura al mòbil i van haver de donar l'avís els corredors que ens anaven avançant. Arriben a tardar més i ens han de recollir a l'Álvaro i a mi que ens estavem quedant gelats. Finalment arribem a la Pobleta 15 hores i 35 minuts després d'haver sortit. Vam anar a veure l'Ana i començava a fer millor cara, la van tapar bé i li van donar un caldet calent.
Bé, doncs ja tenim la primera de l'any a la saca. Ara fins el març res de llarg, anar sumant quilometrets i el març tornarem a Xerta, que enguany la Montse fa la llarga, al tantu ! 120 km i 6.000 m.+ , per etapes.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada