21 de juny de 2011

RUTA DEL CISTER EN BTT






 
El cap de setmana del 11 i 12 de juny vam fer la ruta del Císter o el que é el mateix, el GR-175. Es tracta d'una ruta circular que enllaça els tres monestirs cistercencs més emblemàtics que tenim aquí a la vora: Santes Creus (Alt Camp), Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell).
La ruta ofereix diverses variants i es pot fer tant a peu com en btt i en ambdós sentits. Està molt ben senyalitzada, tant pel marcatge característic dels GR, PR com pels pals indicadors que te'ls trobes gairebé a cada cruïlla. Segons la pàgina oficial a peu surten uns 105 km i en bici en surten 108. Nosaltres en vam contar 110. El desnivell és moderat (uns 3000 m. positius) que tret d'algun corriol empipador es fa bastant ciclable (en btt es clar).
Finalment i com que encara no havíem fet mai la ruta, vam optar fer-la en dos dies: dissabte - Santes Creus- Poblet-Vallbona i diumenge - Vallbona-Santes Creus.
Així doncs divendres vam carregar les bicicletes a l'autocaravana i vam anar a fer nit a Vallbona de les Monges per tal de dissabte carregar bicis al cotxe i sortir de Santes Creus.


 
Als voltants de les 08:00 ens reuníem amb en Josep i partíem de Santes Creus


Pujant a Prenafeta


Primer coll assolit, direcció Poblet

 
Després d'una baixadeta tot són bones cares

 
Entrem a la Conca, a la vila medieval de Montblanc

 
Arribant al recinte emmurallat de Poblet

 
Monestir de Poblet

 
Arribant a Vallbona de les Monges (Urgell). Fi de primera etapa, uns 65 km.

 
Elles també en són protagonistes!!

 
A l'ombra del monestir de Vallbona

 
Diumenge ben d'hora reprenem la marxa cap a Santes Creus

 
Creuant camps sembrats entre Rocallaura i Belltall

 
Terrenys poc agraïts per a ciclistes poc avesats, arribant a Serós
En aquest punt (roca del Cogulló) ens vam embolicar i vam fer un tram reservat a senderistes. Doncs bici al coll i avall


El senderonet va ser divertidot


De nou a Santes Creus, després d'uns 45 km i entre els dos dies, ens en han sortit gairebé 110. Els caretos reflexen el cansament i alhora satifacció

10 de juny de 2011

ALMOGÀVER AUTOSUFICIENT 2011



 
El 28 de maig la Montse i un servidor vàrem participar a la segona edició d'Almogàver autosuficient, la modalitat competitiva del brogit de la vall, ruta circular per la vall del riu Brugent a les muntanyes de Prades (Tarragona).
Tot i que és una cursa en modalitat autosuficient l'organització va muntar diversos avituallaments on a part d'aigua, isotònics i cola ens va oferir avellanes de Reus, cosa d'agrair. I això sí, al final de la cursa ens va oferir un bon tiberi.
La sortida era lliure, es podia sortir entre les 06:00 i les 07:00 amb la qual cosa, va ser bastant esglaonada i al llarg del recorregut no notaves que estiguessis en cursa ja que en la major part del recorregut anaves sol (almenys en el meu cas). Aixó sí i, a diferència de l'any passat, tots sortíem del refugi Els Masets de la Riba ja que l'any passat el punt de sortida també era lliure
A les 06:15 sortíem la Montse, l'Antonio i un servidor. Només sortir ja enfilàvem una pujada direcció Montral i quan encara no portàvem un km va i ens perdem, vam seguir per la pista principal quan havíem d'haver agafat un corriol. En aquest punt ens vam separar la Montse i l'Antonio per una banda i jo per l'altra. Finalment enlloc de fer els 67'7 km que constava la prova, me'n van sortir uns 74. Em vaig perdre unes 4 o 5 vegades i no pas per mala senyalització ja que aquesta era correcta, sinó més aviat per "l'apinyonament". Pel que em va comentar la Montse, ella i l'Antonio també van fer alguns quilometrets de més.
El temps va ser inmillorable, durant el matí ennuvolat i a partir de mitja tarda calor i el recorregut fantàstic sobretot la zona de Capafonts, Farena, els Motllats... en fi una cursa molt familiar (em sembla que no arribàvem als 50 corredors), l'organització molt atenta i l'entorn emblemàtic i molt fresc. Un indret fantàstic (la vall del riu Brugent) on a part d'excursionisme i escalada pots banyar-te a les aigües cristal·lines del riu
Finalment vaig tardar 12:09 hores per finalitzar el recorregut. La Montse en va tardar 15:35 i tant un com l'altre a part de regalar algun km, molt contents del recorregut i l'organització.

                     
El millor de la cursa, sens dubte va ser l'endemà, amb la Montse vam creure oportú regalar-nos algun glòbul vermell que altre i aprofitant que havíem anat a passar el cap de setmana a la Riba vam anar al restaurant Brugent a Farena (el recomano) a cruspir-nos 300 g. de proteïna. El millor entrecot (de carn ecològica!) que m'he cruspit mai (no exagero) tot regat amb una mica de suc antioxidant.