16 de maig del 2012

COMENÇA LA TRALLA

Ja ha passat el primer quadrimestre i aquests quatre mesos que venen toca festival de km, una cursa per mes i curses prou maques. Un pro o un esportista amb una adequada planificació  parlaria de macrocicles, de fi del primer macrocicle i inici del segon amb els corresponents mesocicles i els microcicles. En el meu cas parlaré de fi del fred i inici del bon temps (per dir-ho d'alguna manera). Aquests quatre mesos han servit per acumular suficients km com per acabar amb garanties les 4 properes curses. Si les lesions ens respecten clar, perquè de moment ja vaig amb el bessó dret tocat (és el que té no tenir una adequada planificació).

De moment, la setmana que ve, marxem amb la Montse cap a a Menorca per participar en una ultra nova, la trailmenorca camí de cavalls. Ja comença a ser una tradició el fet de visitar una illa a l'any i de pas participar en alguna cursa. Vam començar el 2010 amb Mallorca i la ultra Serra de Tramuntana, el 2011 a Gran Canaria a fer la Transgrancanaria i enguany a a Menorca a participar a la cursa més llarga d'Espanya (o si més no això és el que diuen ells) en format non stop. Fins el moment crec que la més llarga era la Ehunmilak, doncs aquesta la guanya per uns 18 km, no pas per desnivell, ja que amb els 185 km de distància que compta té un desnivell positiu de 2.863 m (o sigui, és plana) i la Ehunmilak en té uns 11.000. No ens barallarem perquè la idea és fer les dues. No sóc partidari de repetir curses a no ser que siguin les que tenim a casa o que es tracti d'una cursa que m'hagi captivat prou. Doncs el 2010 vaig fer la Ehunmilak i malgrat haver acabat amb els peus trinxats em va agradar molt, tant que aquest any hi tornem, la Montse a fer la G2haundiak i un servidor la Ehunmilak.
Aquest és el planning pels propers quatre mesos:



MAIG - TRAIL MENORCA CAMI DE CAVALLS


Enric


Montse


JUNY- ULTRA TRAIL EMMONA, I CAMPIONAT DE CATALUNYA FEEC-LAFUMA

Enric


JULIOL - EHUNMILAK - G2HAUNDIAK
Enric

Montse


AGOST - LE GRAND RAID DES PYRENEES - RAID

Enric


Doncs aquesta és la idea que portem tant la Montse com jo i si les lesions ens respecten allà estarem. La Montse farà el trail sud a Menorca de 91 km i la G2haundiak a Euskadi de 88 km. Jo faré la resta, resumint dues de 100 milles, Emmona que potser és a la que li tinc més respecte i la cirereta del pastís: GRP modalitat Raid, en equip amb companys vascos, tots tres TOReros: en Edu, en Javi i en Yosu. Aquesta modalitat és nova d'enguany i vindria a ser com un Petite trote a Leon de l'Ultra trail du Montblanc, però en versió una mica més reduïda:  240 km i 16.000 m+.
A veure com va...


11 de maig del 2012

II ULTRA TRAIL BARCELONA

UTBCN
28, 29/04/2012 Sitges (Barcelona)
106 km  4.750 m+

HTBCN
28, 29/04/2012 Sitges (Barcelona)
72 km  2.805 m+





Segona edició d'aquesta ultra. L'any passat la Montse i un servidor hi vam ser i un cop acabada vam decidir que no hi tornariem, motiu? Principalment perquè no ens va agradar l'últim tram de cursa i perquè vam considerar que va ser un risc innecessari el fet de fer passar els corredors per la riera tal i com baixava de plena reflexions-ultra-trail-barcelona-2011. Els organitzadors van tenir la mala sort que algú va sabotejar el marcatge i va fer que uns quants corredors es perdessin amb les consegüents neutralitzacions d'algun tram a posteriori i el descontentament d'alguns. Així doncs l'idea era no tornar-hi, PERÒ...

Quan estavem a Xerta fent les Fonts a finals de març, la Montse estava amb l'Ana Sebastian i  l'Olga, amb qui ja havíem coincidit a Canàries i en alguna altra cursa. El curiós es que aquesta noia i com a novetat d'aquest any, estava en la organització de l'UT Barcelona. La Montse li va comentar l'experiència de l'any passat i l'Olga li va dir que enguany la organitzaven ells i que entre altres coses, havien variat el recorregut (per cert havien incrementat el desnivell positiu). La Montse i jo ja teniem més o menys el "planning" fet i volíem fer la Riudoms - la Mola, però aquest aspecte ens va fer canviar els plans. Tant a un com l'altre ens interessava fer tirades llargues i què millor que cascar-se 100 i 70 i escaig km respectivament.

Així doncs, el divendres 27 d'abril ens plantavem a Sitges. Una altra novetat d'aquest any era que la sortida es donava a la Plaça Baluart (com l'any passat) però l'arribada era al Port d'Aiguadolç. Aquest aspecte ja ens agradava més ja que prop de l'arribada hi havia una gran esplanada per aparcar l'autocaravana. Vam anar a buscar els dorsals a un hotell i allà ens vam trobar amb uns vells amics. en Salva i en Loren (amfitrions). Un cop recollit el dorsal vam anar a hidratar-nos convenientment a una terrassa que ens van portar en Salva i en Loren i cadascú ens vam cardar una pinta que ens va deixar a to.

El dissabte a les 07:00 es donava el tret de sortida de la UTBCN i la HTBCN. A la sortida com és habitual, amics i cares conegudes. Ens vam retrobar amb en Salva i en Loren, acompanyats de la Tatiana i també amb en Xavi de Flix. La Montse que serà ella qui explicarà la seva experiència, va fer la HTBCN amb el "grupetto" mencionat, jo vaig fer l'altra i així va anar:

Els primers metres d'enguany també eren nous, ens van fer recórrer el passeig marítim fins el port d'Aiguadolç els quals vaig fer amb la Montse i el grupetto. Llavors pujavem fins la part alta d'una urbanització i allà ja agafavem un corriol que ens portaria fins la creu de Sant Isidre. Fins a Begues (km 30 i escaig) vaig anar prou bé, tot i que des del km 12 que arrossegava les ditxoses molèsties al bessó / soli dret. Vaig arribar a Begues cap allà a les 12:00 amb la Pilar Caixach i en Jaume Terés (dos autoritats de l'ultraresistència d'aquest país) i a un ritme de 7,4 km l'hora. Vaig menjar bé, ells van començar a tirar i poc després vaig sortir, les molèsties no desapreixien, però vaig continuar igual. Durant el matí i bona part de la tarda vam tenir un temps agraït tret del vent, com que estava tapat no vam passar calor (a diferència de l'any passat). A Torrelles (meitat de la cursa) encara mantenia un ritme prou bo, entre 7  i 7,5 km/h. Allà vaig tornar a menjar bé i les molèsties que no desapareixien, era un dolor suportable sempre i quan no forcés però continu. Cap al vespre se'ns va posar a ploure, primer de forma molt suau i aquí un dels errors: com que plovia tan suau vaig decidir no parar a tapar-me. Quan va començar a ploure una mica més fort ja anava xop. L'altre error i per cert de novell, va ser que per no parar a canviar piles i voler apurar el frontal, no hi veia tres dalt d'un ruc. De fet em guiava més per la llum posterior vermella del que portava davant que no pas del meu frontal.
Lliçó apresa:  A les curses s'hi ha d'anar amb el frontal amb les piles noves i si no es gasten del tot ja les apuraré en entrenaments.
Els últims km se'm van fer especialment durets, tenia els peus xops i em feien mal, quan vaig arribar vaig comprovar que tenia una butllofa al taló del tamany d'una ametlla. Un altre aspecte a millorar va ser que en els últims km (20, 15...) com que ja tenia més ganes d'acabar que altra cosa, en els darrers avituallaments gairebé no vaig menjar i.. error! vaig acabar buit. Tot i així vaig finalitzar amb 18 hores i 34 minuts i ben content. Havia fet una previsió d'unes 16 hores, però en aquestes distàncies millor no fer gaires previsions i sortir a gaudir! A diferència de l'any passat, l'últim tram no era la maleïda riera sinó que tornavem pel mateix corriol que havíem pujat.

El dilluns de la mona encara tenia dolor al bessó, així que me'n vaig anar a urgències. A l'espera d'una eco ja em van comentar que tenia pinta de trencament de bessó intern de grau 1 i de 1 a 2 setmanes de repòs.

La Montse ens relata: 
    Tal i com us ha explicat l'Enric una servidora va assistir a l' HTBCN. On vaig posar el meu peu a prova després de la lesió que em vaig fer a la Marxa de la Selva-Prades. Però en vaig sortir molt contenta, ja que no vaig sentir dolor en cap moment. La sortida d'aquesta cursqa va ser una barreja de sensacions. En primer lloc, tenia mal record de l'any anterior, però a l'hora, curiositat per com seria enguany. En segon lloc, por per com reaccionaria el meu peu, el qual es va portar molt bé. I en tercer lloc, alegria per poder gaudir de la cursa amb molt bons amics de fatigues als que feia molt de temps que no veia. Només que per aixó últim ja valia la pena estar en aquell arc de sortida, Lóren i Vadó, m'ho vaig passar genial!!! I com no també gaudir de la companyia d'en Xavi de Flix amb qui coincidim assiduament en aquestes batalletes inoblidables. L'organització d'aquest any s'ho va currar de valent i la sensació final va ser molt bona... Ara de cap al següent repte: Trail Menorca Sud.


            
   

4 de maig del 2012

ABRIL AIGÜES MIL

Trail des Citadelles
8/4/2012 Lavelanet (França)
73 km, 3.600 m+





Comença la primavera, l'abril i setmana santa i per variar... aigua!! fantàstic! i més si un vol gaudir de la muntanya!! Em trenquen el cor els del sud amb les seves engalanades i pomposes processons o les Eves Maries que van buscant el sol a la platja, jajaja! (sóc un cabró ho sé...). No patiu que el dia de la mona tindreu solet (i per variar així ha estat).

Així doncs aquest dijous la Montse i un servidor cardem el camp cap al nord, a terres càtars a gaudir una mica del fang. Perquè de fet, quan sento parlar d'aquesta cursa o en veig imatges i vídeos només veig fang. Anem a Lavelanet (França) a fer el Trail des Citadelles i de pas visitarem el castell de Montsegur 1.200 m (punt més alt de la cursa).

Quan hem sortit de casa encara aguantava el temps, ennuvolat, però aguantava. Hem anat a sopar amb la family a Balaguer, de fet hem fet nit als peus del Segre. El divendres de bon matí (cap allà les 11 o les 12...) tirem amunt, la Seu d'Urgell, Puigcerdà on hi fem parada per carregar provisions enmig de l'alta burgesia barcelonina. Entrem a França per Bourg madame o la Guingueta.

Podíem haver passat pertun túnel però hem decidit fer un coll, el coll de Porte-Puymorens. A mitja pujada se'ns fot a nevar de mala manera. De fet dalt al coll hi havia força neu. Sortosament hem pogut baixar bé amb l'autocaravana. Sort ja que no portavem cadenes. Baixant del coll hem seguit la carretera pel mig d'una vall amb uns paisatges molt bonics. Aquesta part de França és força bonica, una mica marginada per part dels propis francesos, però val la pena apropar-s'hi, ja que ho tenim ben bé al costat de casa.

El divendres hem fet nit a un poble com podíem haver fet nit a qualsevol altre. Però ha donat la casualitat que era Roque-fixade, un poble molt bonic, que com el nom indica té un castell fixat a la roca. Curiosament per aquest poble hi passa la cursa ja que el dissabte al matí hem pujat al castell i hem vist cintes. De fet si tornem un altre any per aquesta zona, segur que hi tornarem a fer nit ja que és molt bonic i tranquil.

El dissabte arribem a Lavelanet, no puc dir el mateix d'aquest poble. No sé com definir-lo però segur que no diré que és bonic... Recollim dorsal i a dormir d'hora ja que el diumenge comença la cursa a les 06:00.

La Montse tenia intenció de fer la cursa de 40 km però a causa de la lesió que arrossega de la marxa de la Selva ha decidit fer repòs. Bé repòs, repòs, tampoc ja que m'ha fet el seguiment en BTT.

La cursa m'ha agradat molt, molt fresca, paisatges molt bonics, molt de fang i bon ambient. És una cursa molt corredora i més aviat poc tècnica. L'unica tecnicitat és no caure enmig de tant de fang. Els avituallaments molt complets i la organització molt atenta. Un punt a favor d'aquesta cursa és que malgrat ser francesa no et demanen certificat mèdic (si estàs federat es clar!). Has d'enviar una còpia de la targeta federativa i llestos i l'altre punt a favor és que pels que no són francesos tenen l'opció de fer el pagament de la inscripció el mateix dia de recollida del dorsal. Finalment l'he acabada en 11 hores i 31 minuts i prou sencer, tret d'una mica de molèstia al bessó dret. La Montse ja té clar que l'any que següent hi ve!

més fotos al face