4 de gener de 2014

FELIÇ 2014!!!!

La Montse ens relata: 

     Comencem l’any, i mai millor dit, amb bon peu! I si més no, amb ganes, moltes ganes de fer anar els peus i les cames.
     Aquest any nou tinc un bon propòsit. Vull ser finisher de la Camí de Cavalls 2014. Aquest és el meu repte de l’any. Jo no he superat mai la barrera dels 100km, però les ganes de superació, la força de voluntat i l’ajuda de l’Enric, hi són. Així que, Menorca m’espera!!!!!
Aquest any passat 2013, va ser per a mi un petit any sabàtic pel que es refereix a curses i ultres de muntanya. Dic petit perquè alguna cosa que altra vaig fer, com ara la Marxa de la Selva-Prades, Half Costa Daurada, Riudoms-La Mola i alguna coseta que altra  però, sense sentir-me pressionada pels temps, ni pels reptes, ni per totes aquestes coses que nosaltres mateixos ens obliguem de vegades a fer, sense adonar-nos que també hi ha altres coses a la vida i que moltes vegades no els dediquem el temps necessari. Aquelles petites coses que ens donen la suficient energia per poder tenir reptes i assolir els temps que ens agradaria. Doncs ara estic en aquest moment de la roda on tinc ganes de tornar a reemprendre amb ganes alguns reptes. Així que, un cop passat aquest 2013, on he pogut gaudir de la muntanya d’una forma molt especial, intentant arribar al Cim del Pic de l’Alba a Benasque, on em vaig quedar al coll a 3000 m per un atac de vertigen.
(Agraeixo la infinita paciència que van tenir tots els companys/es de l’ascensió, i sobretot a la Carme Sas, qui va aconseguir que fes allò que creia que no podria fer mai. A l’Ernest que també em va donar molta seguretat i com no em va fer riure mentre plorava a l’hora. A la cunyada que sempre em dóna bons consells. I al meu Enric, que sempre està al meu costat en els moments importants de la meva vida.) 


On també he aconseguit fer el Pedraforca, amb una mica de fred i vent, per superar aquest vertigen que no podrà amb mi, on m’ho vaig passar genial, amb el Xavi, l’Antonio i l’Enric. 

I un cap de setmana dels que no s’obliden va ser a finals de juny, on vaig córrer la Solidaritrail amb el meu fill Pau, la primera cursa de muntanya que fem plegats i de ben segur que no serà l’última.





I com no, per Tots Sants, sortida des de Queralbs, en Pau i jo vam pujar a Núria pel camí vell i seguidament al pic de l’Àliga, va ser genial!

   
Tots aquests moments són els que t’omplen d’energia, una energia que no ens hauria de faltar mai. Una energia que, aquest any que ara comença, canalitzarem per poder finalitzar amb dignitat la CDC 2014.

I els records que ens fan plorar del 2013, també els tindrem presents, perquè res hagués sigut el mateix sense ells, perquè em sento molt afortunada d’haver pogut conèixer i compartit la meva vida amb una persona tan i tan especial que ja no està entre nosaltres. Gràcies per tot el que em vas ensenyar... Allà on siguis.