28 de febrer de 2013

AQUEST ANY NO... O SI...


Avui fa deu dies em trobava davant l'ordinador, bé, el twitter, a l'espera del sorteig per la inscripció a la Tor des Geants. En la seva quarta edició la Tor no para de créixer en quant a demanda, cosa comprensible pel seu saber fer i el seu tracte cap els participants.
Aquest any érem gairebé 1.500 candidats per 600 + 60 places (44% de possibilitats d'aconseguir plaça). Finalment i després de tenir-nos fins a mitjanit esperant, no vaig ser agraciat. Ni jo, ni l'Antonio amb qui teníem intenció de fer-la plegats. Què hi farem! haurem d'esperar el 2014 .

 
 
Qui d'alguna manera o altra s'alegrarà o m'agrairà que no m'hagi tocat el sorteig (a part de l'economia familiar) és el meu cos: cames, articulacions, tendons, lligaments... i és que en el cas d'haver estat agraciat a la Tor 2013, dues setmanes abans aniria, bé, vaig, al Grand Raid des Pyrenees, res... 165 km i uns 10.000 m+ de res, per estirar les potes...
I és que aquest 2013 tot i no haver-hi Tor, penso que no faré curt, ja que a part del GRP, tinc intenció de tornar a Andorra a acabar el que vaig deixar a mitges el 2011, la Ronda dels Cims! amb 170 km i 13.000 m+.
A part d'aquestes dues curses, el maig anem a la Palma, la "isla bonita", a córrer la Transvulcania, a principis de juny a Ribes de Freser a fer els Bastions, el setembre a Rialp, a la Rialp Matxicots i si tinc més sort en el sorteig, tornaré a la Ultra Cavalls del Vent. Per acabar l'any, em faria gràcia córrer alguna marató de muntanya com la del Montseny i la Marató Pirata de Montserrat. Temps al temps i que l'il·lusió, motivació i lesions ens permetin dur-ho a terme.
 
Pel que fa aquests dos mesos que portem d'any, tenia clar que la muntanya quedaria aparcada per donar pas a l'asfalt. De fet des de l'octubre que poca cosa (en quant a travesses). El novembre vaig córrer la Mitja marató de Tarragona, que tot i no fer marca, em vaig donar per satisfet amb 1h 34'. El gener van començar els problemes. Preparant la Marató de la Costa Daurada em vaig sobrecarregar el metatars del peu esquerre. Vaig fer dues tirades de 30 km per sòl dur amb un interval de dues setmanes entre cada tirada (excessiu pel meu estat). Dues setmanes després tenia la marató i tot i les inclemències meteorològiques vaig fer marca, 3:29:59. Passada la marató, van tornar les molèsties al metatars i a sobre ens va invair un virus (parent de la grip) que a casa ens va deixar a tots ben estabornits. Aquesta setmana començo a aixecar cap i toco fusta ja que el diumenge 03 de març tenim la Mitja de Cambrils. Espero no recaure en les molèsties al metatars si no m'hauré de plantejar deixar de córrer durant un temps.
 
El març i abril tornem a la muntanya i per preparar la Transvulcania tant la Montse com jo, farem la marxa de la Selva-Muntanyes de Prades, la Ultra Trail Costa Daurada (HTCD la Montse) i la marxa Riudoms-la Mola-Riudoms.
Doncs aquest és el "planning" i l'afrontarem amb moltes ganes. Amb més ganes que mai ja que estic fent la ultra de la meva vida, la més llarga, la més satisfactòria i la que més coses positives m'aporta: deixar de fumar.
Porto gairebé un any i sens dubte és el millor repte que mai un addicte a la nicotina es pugui proposar. Després de 15 anys autodestruint-me, em veig amb cor de superar les meves pors i febleses. Així que estic més motivat que mai. GOOO!!!
 
 

27 de febrer de 2013

JA VA SENT HORA DE POSAR-SE LES PILES


La Montse ens relata:

 
15 de febrer de 2013. Fa temps que no escric res en el nostre bloc i us demano disulpes. Des que vaig fer la última crònica de la cursa de Menorca us he deixat penjats però ja tornem a donar guerra i és que des de llavors ja ha plogut una mica.




- Kilian's Classik: Cursa recomanada.

- G2Haundiak: No oblidaré mai aquella cursa que no vaig aconseguir finalitzar a causa d'una hipotèrmia a dalt el Txindoki.

- Half Trail Costa Daurada: On vaig aconseguir fer 3a fèmina. Enguany hi tornem.

- Ultra Trail Serra de Montsant: Retirada a Cabacés.

- Mitja de Tarragona: Tot i la meva falta d'entrenament en asfalt vaig aconseguir baixar temps respecte l'any anterior.

- La Riera en cursa: Tot i arrossegar un bon encostipat allà vam ser i ens ho vam passar d'allò més bé.

I vam acabar l'any tot rient amb amics i família a la Sant Silvestre de Tarragona.

Ara ja va sent hora de posar-se en marxa, deixar els virus enrere i agafar forces per començar la bona temporada.