18 d’octubre de 2012

RESUMINT... (1a part)


Abans que res i des d'aquest petit espai tan la Montse com jo volem retre-li homenatge a la
 
 Teresa Farriol
 
experta corredora i Campiona veterana de curses d'ultraresistència de Catalunya 2012.
Morta en cursa a la Cavalls del Vent del 29 de setembre de 2012.
Totes les condolències a família i amics.
 
No la coneixíem personalment però sí sabíem qui era i en el meu cas (Enric) havíem coincidit en més d'una cursa. Concretament encara recordo quan em va avançar a la Cavalls, tot pujant cap al Niu de l'àliga. També tinc la seva imatge d' Emmona, vam coincidir una estona a Núria. En les dues ocasions vestia la samarreta de Corredors.Cat, per això m'era fàcil reconèixer-la. Les dues vegades vaig pensar: collons si que està forta aquesta paia! (tant en una com en l'altra jo anava treient la llengua i  ella a part de concentrada semblava molt còmoda i no vegis com enfilava...).
 
Ja fa gairebé un mes d'aquest injust accident i se'n ha parlat i escrit molt. Aquest esport s'està globalitzant cada dia més i cada vegada més, més gent en parla i n'escriu. Algunes opinions resulten interessants, altres d'encertades, altres de desafortunades i d'altres que no s'haurien de publicar enlloc, com l'escrit del carallot del Salvador Sostres. Veient la seva cara i la seva fesomia  no m'estranya que aquelles idees hagin pogut sortit d'un individu com ell (juraria que es tracta del germà bessó del Torrente). Cal dir que no em sorprenen gens els seus pensaments, doncs reflexa a la perfecció el rol d'"españolito" de sèrie. (futbol, toros, la roja, vivir bien, comer bien, futbol, la liga, la copa, la chámpion, escaqueo, siesta, futbol, playa, tapita, vinito, cervecita, futbol...).
 
Per altra banda, m'emociono i em cau la llàgrima al llegir els escrits i les paraules de tots aquells que l'heu conegut, que heu corregut i heu conviscut amb ella. Em fa molt feliç veure com l'esport i la muntanya (una combinació perfecta) poden arribar a unir tant la gent i crear uns llaços afectius tan grans que molta gent seria incapaç d'imaginar-se (posem el cas del Sostres i símils). Una prova d'això són la colla de correcats en el seu espai virtual de Corredors.cat. Fa temps que tafanejo en el seu forum i certament és un espai en el que hi ha molta informació de curses i de tot tipus i on hi intercatua moltíssima gent, inclús en coneixem uns quants. Veient que són una gent tan maca i sana (d'ànima !, físicament no hi ha cap dubte). He pres la decisió que m'hi associaré.
 
Teresa, tot i no haver-te conegut personalment et tindrem present i en el meu cas (Enric) quan torni a Emmona el 2013 tindré un pensament per tu a Núria així com quan torni a fer la travessa de Cavalls, doncs són les imatges que en tinc de tu.
 
 
*****
 
Com bé diu el títol del post resumiré... i bastant ja que hem tingut el bloc bastant abandonat, no sé si per la calor de l'estiu, la mandra o una mica tot plegat, el cas és que hem tingut la paradeta tancada uns 4 mesos.
Aquest cap de setmana tancarem la temporada de muntanya 2012 amb l'Ultra trail Serra del Montsant (per 4t any seguit i 3r que el fem plegats amb la Montse). De fet amb la Montse vam considerar que seria la nostra cursa, ja que a part de ser a casa, el Montsant ens agrada molt. També cal dir que a partir de l'any que ve ho haurem de tornar a considerar, ja que el cony de cursa m'ha costat 80 euros (poca broma! i sort que teníem una invitació i la Montse tot això que s'ha estalviat).
És la bombolla de les ultres. Massa gent s'ha apuntat a aquest carro i la cosa ja comença a espetegar. Que en tingui coneixement aquest any  ja se'n han hagut de suspendre tres per manca d'inscrits (Tunez Dune Trail, Delta Run, Evasion Spirit Trail). On anirem a parar... i és que, qui està disposat a pagar 300 o més euros per una cursa i més, i curses que encara han de veure la llum. Una cosa és Sables,  4deserts, Curses per l'Himàlaia, Tor des Geants, UTMB o curses que ja tenen el peix venut, però l'altra, és esquitxar una morterada per simples projectes...
Bé, enguany tornarem a UTSM (que em sembla que aquest cap de setmana ens mullarem) i l'any que ve ja es veurà...
 
Ens vam quedar amb la Camí de Cavalls de Menorca el maig. Per cert, cursa molt recomanable i gent molt maca.
El juny vam anar a Sant Joan de les Abadesses per córrer la Ultra Emmona (106 km i 8.300+ en un màxim de 36 hores) I Campionat de Catalunya de curses d'ultraresistència. És una cursa que tot i la seva duresa vaig disfrutar molt. Era la primera de l'any en alçada i tenia l'oportunitat de pujar els cims més importants del Pirineu Oriental, que no coneixia, el Taga (2040m), Bastiments (2882m), Pic del Freser (2835), Pic de l'Infern (2860) i el cim més alt, el Puigmal (2914m)
Com sempre vam coincidir amb molts amics: Assumpta i Bodi, Enric Sabaté, kiko i Carol, la tropa de Tortosa i l'Álvaro de Carlets amb qui vaig fer tota la cursa (ho sento si m'he descuidat algú però a aquestes alçades ja tinc llacunes). Vam tenir molta sort amb el temps, ja que m'imagino que fer el Puigmal amb mal temps ha de tocar una mica els nassos. De fet, em va agradar tant la cursa que l'any que ve tinc l'intenció de tronar-hi i això que l'última pujadeta al Taga és de les que fan mal...