31 de desembre del 2010

BON ANY!

Molt bon any a tothom! Que el 2011 sigui millor que el 2010 i que es compleixi tot el que us hagueu proposat. Des de la carnisseria, agraïr-vos a tots les visites a aquest espai. Ara farà un any que va néixer el bloc amb la idea de fer un diari on anar deixant constància de les curses, entrenaments i excursions que la Montse i jo anem fent, així com penjar alguna foto per tal de tenir-ho en algun lloc (no físic) i amb el temps poder-ho recordar. Que si per algú és d'interès i/o distracció, doncs millor que millor. Avui i per acabar l'any saludablement farem la Sant Silvestre de Tarragona i després a fer les campanades a Mont-ral, amb els companys d' OBRINT TRAÇA. Salut i molts quilòmetres!


El bloc no és l'únic que fa un any, la Lola ha fet un anyet i també  un racó en aquest espai i més ara, que ja ha assolit la majoria d'edat (esportivament parlant) i amb ganes d'agafar protagonisme. Ja hem estat tafanejant el calendari de CANICROSS i tot i que la temporada ja ha començat, aquest 2011, pot ser que s'estreni. De moment en el seu primer any de vida ja s'ha format en l'àmbit de la disciplina, saber estar i iniciació a l'agility. Tot s'ha de dir, ha aprovat justet, però què voleu i es que... la Lola es mucha Lola. El següent pas serà agafar l'hàbit de córrer amb arnés i altres gossos i persones, però això ja són figues d'un altre paner...




15 de desembre del 2010

6 HORES DE CALELLA


El 05/12/2010 la Penya 100 km D.C. va tornar a organitzar les sis hores d'ateltisme en ruta de Calella en la que em vaig estrenar en aquesta modalitat. La prova consistia en córrer / caminar al llarg del passeig marítim de Calella en un cicuit de 3 km durant sis hores. A les 09:00 es donava el tret de sortida als prop de 50 corredors que vam disputar la prova. Vàrem tenir un temps ennuvolat però la pluja ens va respectar. L'únic empipador va ser a partir de les 3 o 4 hores que es va girar un vent que a l'anada ens xocava de cara.


L'experiència va ser positiva. Les primeres tres hores van serv prou còmodes a un ritme mitjà de  05:30 el km i les tres últimes hores, m'arrossegava com podia. Tot i així, estic content del resultat, vaig fer 61 km, quedant 9è de la general i primer de la meva categoria. Cal dir però, que en aquesta modalitat tothom guanya i en cap cas es respirava ambient de competitivitat. Tot el contrari, era un ambient molt familiar on tots els corredors ens animàvem quan ens anàvem creuant. La organització fantàstica, molt bolcats en l'esdeveniment. Cal fer esment que aquesta gent també organitza els 100 km en ruta de Calella, normalment a finals del març:

http://penya100kmdc.blogspot.com/2010/03/clasgen100km-calella-2010.html

Així doncs, he optat per realitzar aquesta prova en contra de la mitja de Salou, més acord a les meves característiques. No com la Montse, que ella si que va disputar la mitja marató de Tarragona i ara ja pot dir que és MITJA MARATONIANA. Després de l'intent fallit (al km 17) de l'edició del 2009, aquest any SÍ!. La Montse va finalitzar la mitja en un temps de 02:18:37. FELICITATS !

video arribada Montse

25 de novembre del 2010

ACABANT EL 2010 I DEFININT EL 2011

El 14/11/10 la Montse i un servidor vàrem participar a la primera edició de la Marató Costa Daurada amb punt de sortida al Port Aventura (Vila-seca) per anar a Salou, Cambrils i tornar, un total de dues vegades. La Montse va participar en la modalitat 10 k, amb un temps de 57:23 (bona preparació de cara la mitja marató de Tarragona que es celebra aquest proper 28/11/2010). Jo vaig participar en la modalitat marató i la vaig acabar amb un temps de 3:37:39. Satisfet de la marca ja que la vaig preparar les tres setmanes prèvies. Pel que fa la organització, cal felicitar a Runner's world Tarragona, tant la recollida de dorsals, bossa del corredor, senyalització, voluntaris i avituallaments, van estar a l'alçada. Pel que fa a participació crec recordar que en la marató hi havia vora els 600 corredors i la de 10 k, uns 700. Per acabar l'any suposo que participaré a la mitja marató de Salou que es celebra el 12/12/2010. Així doncs, acabarem l'any amb asfalt, per agafar ritmet.

Ara ja toca mirar el 2011, sobretot tema muntanya i més concretament "ultra".
La que ja està confirmada (inscripció realitzada) és la primera i que serà el març, a les Canàries, la coneguda transgrancanaria  (123 km i 8.500 m de desnivell acumulat) que aquest any, com a novetat, el patrocinador principal és The North Face, amb la qual cosa li donarà un cert "catxé" (Lizzy Hawker i probablement Sebastian Chaigneau). Així TNF amplia el seu ventall de curses de muntanya afegint-hi l'hivern. El mateix mes i dues setmanes després la la TGC, es celebra molt a prop de casa la I Ultra trail les Fonts, a Xerta. Una cursa amb un format nou, 3 etapes en 3 dies, del divendres la nit fins al diumenge al migdia (la participació en aquesta anirà en funció de com acabi la TGC.
Seguint el juny amb la ultra trail maestrat extrem (115 km i 3.500 m de desnivell positiu),
seguint (i repetint)
Pel que fa juliol, la idea és tornar a Andorra a acabar la feina.. El 2011 tenen la intenció d'incloure una nova cursa La ronda dels cims, una ultra de 170 km i uns 11.000 de desnivell positiu en un temps d'unes 60 hores (pinta bé). En tot cas i segons com vagi la cosa, sempre queda a la recambra tornar a Euskadi a repetir  Ehunmilak (molt recomanable) (168 km i 11.000 m de desnivell positiu). Tant Ehunmilak com Andorra es celebren del 15 al 17 de juliol.
I la guinda del pastís..  és tornar a Cormayeur... bé, segons si aquests valdostans es decideixen a celebrar la Tor des geants anualment  ja que inicialment es deia que seria bianual. Però algunes fonts apunten que el 2011 hi hagi Tor, vist l'èxit de participació d'enguany.
En tot cas, i si no hi hagués Tor pel 2011, probablement la guindilla del pastís sigui tornar a la UTMB (166 km i 9.500 m de desnivell positiu) o bé ( per primera vegada) la GRP (160 km i 9.415 m de desnivell positiu).
Lògicament, tots aquests reptes estan subjectes a canvis en funció de l'estat físic (lesions), disponibilitat horària (vacances). Crec que són objectius assequibles ( a excepció de Tor, ja que això ja són paraules majors), si les lesions em respecten i l'entrenament és l'adequat. M'havia plantejat de cara la preparació per la Tor, l'Al Andalus Ultra trail (una carrera per etapes (5 dies) d'uns 220 km pel sud d'Espanya) però al veure el preu de la inscripció (800 leuros) m'han passat les ganes. El dia que tingui algun sponsor ja hi aniré... jajajaja

6 de novembre del 2010

FINISHER'S ULTRA TRAIL SERRA MONTSANT 2010

El 16/10/2010 la Montse i un servidor vàrem participar en la segona edició de la UTSM. La prova va discórrer al voltant del Parc Natural del Montsant (Priorat) i com a novetat d'aquest any el sentit era invers al de l'any passat, també com a novetat, el temps màxim en realitzar la prova era de 24 h i la possibilitat de participar en equip. El recorregut era de 97 qm amb un desnivell positiu de 3.500 m. La Montse s'estrenava en el mundillo ultra ja que encara no havia realitzat cap prova d'aquesta magnitud.
I en el seu debut què millor que participar en equip i així va ser, des de l'inici fins la fi, vam fer el recorregut plegats. La sortida com l'any passat es va donar a Cornudella del Montsant, per anar cap Albarca i Ulldemolins. A partir d'aquest punt es passava per la zona més humida i fresca del Parc. Seguidament, Margalef, la Bisbal i Cabacés, en aquest punt hi havia avituallament complet i vam aprofitar per abrigar-nos ja que se'ns començava a fer de nit. A partir d'aquí, pujada cap a la Figuera i les Vilelles. A partir d'aquest punt començava el desnivell positiu més gran amb uns 700 m. El segon avituallament gran ens el vam trobar a Scaladei, punt en el que se'ns
va unir en Xavi, amb qui vam anar fins al final. A partir d'aquest punt venia el tram més tècnic en el que ascendíem a la Serra Major pel grau de l'escletxa (tram equipat amb cordes), ja dalt de la Serra Major va començar a bufar un vent molt fred, ens vam perdre en més d'una ocasió a causa de la poca senyalització (punt a millorar per part de la organització) i el cansament començava a fer-se evident. Finalment arribem a la Morera on comencem el descens d'uns 8 qms fins a retornar a Cornudella. I si senyors l'equip LA CARNISSERIA FINISHER, amb un temps de 22:39:23. Bon debut de la Montse, sense patir lesions i amb bones sensacions. Esperem que en breu, ella mateixa expliqui les seves sensacions...
Montse ens relata:
El meu debut en un Ultra, la UTSM.
Per fi em decideixo a redactar la meva crónica. Una travessa de llarga distància amb un cúmul de sensacions difícils de descriure, axí que ho faré el millor que pugui.Dissabte, 16 d’octubre, a les 10 del matí es dóna el toc de sortida, sorto amb molta il.lusió i molts nervis per no saber com anirà, em reconforta saber que m’acompanya l’Enric, i que en tot moment tindré el seu recolsament. Faig el recorregut amb molta força i vitalitat, disfrutant com una cabreta per la montanya, però avans d’arribar a l’avituallament de Cabacés vaig haver de baixar el ritme, una butllofa maleïda em feia la guitza. Un cop recuperades les forces i disimulant amb un compid la butllofa i una mica més tapadets per afrontar la fresqueta de la nit ens posem en marxa. La nit, el cansament, la falta de costum, tot plegat em va passar factura amb un atac de son, un moment vastant fotut, ja que no ho pots controlar, em vaig recuperar a Scaladei, segon habituallament complert, també dir que allí ens vam ajuntar amb el Xavi, que amb el seu bon sentit de l’humor ens va fer riure una estona (gràcies Xavi). El pitjor que recordo d’aquesta travessa és el fred que vaig passar a la Serra Major, ja que la suor se’m va quedar gelada al cos, però no era impediment, ja faltava poc... Se’ns feia de dia i veia Cornudella, QUINA SATISFACCIÓ!!! El millor no ho puc resumir en una sóla cosa, va ser el conjunt de tot.. només que per aixó ja val la pena haver-te conegut.. Gràcies per tot Enric.



3 d’octubre del 2010

TOR DES GEANTS

Ja recuperat completament d'aquest repte escric aquestes línees del que ha estat una experiència extraordinària. Malgrat no haver-ho pogut acabar, ha estat una bona lliçó i em sento realment orgullós d'haver realitzat aquests 187 qm. i prop de 15.000 m de desnivell positiu. Per una banda perquè no he acabat tant espatllat com en d'altres i pèr altra perquè ja tinc el gusanillo de tornar i acabar la feina (per això hauré d'esperar dos anyets ja que sembla ser que la Tor serà biannual).
La primera lliçó és que m'ha fet tocar de peus a terra. Probablement era un repte que m'esqueia una mica gran, tenint en compte la meva experiència en llarga distància. Tot i tenir una UTMB, una Ehunmilak i diverses de 100 qm. a l'esquena, porto en aquest mundillo des del 2008 (o sigui, soc un pipiolo) i més quan veus corredors que porten vint o més anys d'experiència i que la mitjana d'edat a la Tor rondava els 40 anys. En aquest sentit m'afalaga saber que encara em queda bastant per aprendre, si les lesions em respecten es clar.
La segona lliçó és l'entrenament, es pot dir que anava a la Tor amb els deures a mitges. Falta de rigurositat en els entrenaments, mals hàbits (fumar i alguna copeta que altra) i potser massa reptes en un mateix any, pel meu cas es clar (UTST, UT Coll de Nargó, Andorra Ultra trail, Ehunmilak). Però ja dic, puc estar content perquè he recuperat molt ràpid i de fet, d'aquí dues setmanes amb la Montse farem la UTSM.
La part positiva, que realment és el que conta, és  que m'he conscienciat de la importància en els entrenaments i la diversitat de disciplines esportives a treballar, que no només de córrer es forja un ultrafondista.
Segons el meu parer he arribat a la conclusió que l'entrenament s'ha de basar en treballar  una bona resistència, una bona musculació (força) per prevenir lesions articulars, una bona capacitat de sofriment (resistència psíquica) i molt d'optimisme. Per tant aquest 2011 l'enfocaré d'una altra manera. Primerament, dos sessions setmanals d'spinning per treballar resistència i musculació de cames, una o dos sessions setmanals de natació, una sessió setmanal de musculació de tronc inferior i una de tronc superior, una sessió de córrer i una de tirada llarga (de 5 a 6 hores), més alguna de bicicleta de muntanya i el que considero del més important, molts estiraments. Queda molt bonic plasmar-ho en escrit però aquesta és l'intenció, (moltes coses pels pocs dies que té una setmana) abans que res però, he de deixar de fumar (la incompatibilitat més gran en un esportista!!!). Aspecte clau per progressar i per recuperar-se adequadament.
Bé!! després de fer una mica d'autocrítica (constructiva lògicament) relataré la meva experiència a la Tor. Començant pels dies previs, durant la travessa i els dies després)

Els dies previs, els vaig afrontar amb bastant d'estrés, principalment perquè era la primera edició de la Tor i tampoc tenia massa informació de com afrontar un repte de 330 qm i 24.000 m. de desnivell positiu en un temps de 150 hores, que tot i ser non stop, hauries d'anar amb una estratègia definida de com gestionar el descans, les hores de son i el material a portar.
La organització (que val a dir, va ser esplèndida) t'informa que es tracta d'una travessa circular per la Vall d'Aosta, es baixa per l'Alta Via 2 i es puja per l'Alta Via 1. Al llarg del recorregut disposes de 7 bases vida en les que et pots dutxar, menjar calent i dormir.

Courmayeur – Valgrisenche 49 km 3996 D+
Valgrisenche – Cogne 56 km 4141 D+
Cogne – Donnas 44 km 3348 D+
Donnas – Gressoney St Jean 53 km 4107 D+
Gressoney St Jean – Valtournenche 39 km 2601 D+
Valtournenche – Ollomont 44 km 2702 D+
Ollomont – Courmayeur 48 km 2880 D+
 
A partir d'aquí, cada corredor hauria de decidir on dormir (els que dormien) i quant de temps. Una de les coses que he après, és que a la Tor s'ha de dormir el mínim, per tal d'alliberar-te d'un factor clau en la pressió psicològica (els talls horaris). Les dues primeres etapes ( Courmayeur - Valgrisenche i Valgrisenche - Donnas) els talls horaris són més flexibles, però des del tercer, es van escurçant. Per tant, si apures molt al principi, t'obliga a anar a pinyó quan ja comences a anar tocat. Crec que aquest factor va influir en la meva decisió de retirar-me ja que quan estava a 10 qm. d'arribar a Gressoney, era plenament conscient que no podria parar a descansar si no volia quedar exclòs per tall horari.
Continuant amb els preparatius...
Davant la desconeixença a on m'havia fotut em vaig començar a assessorar a diferents fòrums (el atleta, corredors..). Al de l'atleta concretament, veus la idea que porten molt bons ultrafondistes d'àmbit nacional i et pots fer una bona idea. A partir d'aquí vaig començar a fer els preparatius de material (un bon mal de cap). En els fòrums es comentava que la organització facilitaria a cada corredor una bossa de 50 l. per tal que a cada base vida cada corredor pogués disposar de tot el que cregués necessari per afrontar els 330 qm en 6 dies.
Si no recordo malament, el material que tenia l'intenció de portar era:
  - sis jocs de calçat (un de gore tex), un per cada dia (ja vaig tenir una mala experiència a Ehunmilak quan vaig acabar amb els peus amb unes quantes butllofes degut al mal temps i no volia tornar a cometre l'error de no tenir calçat sec). La previsió del temps a Courmayeur una setmana abans de la cursa era de pluja i neu a 3000 m.
 - 14 parells de mitjons, uns de llargs
 - un parell de pantorrilleres compressives
 - dues gorres (una sahariana)
 - 5 buff (dos tèrmics)
 - Motxilla RaidlightEndurance
 - Pantalons impermeables (material obligatori)
 - Un impermeable
 - Un paravent
 - 3 pantalons curts
 - 4 malles llargues
 - un joc de bastons LEKI
 - 6 samarretes màniga curta i 4 de màniga llarga
 - 4 jerseis tèrmics
 - 3 jocs de guants (1 impermeables i paravents)
 - 2 frontals (PETZL Myo RXP i Tikka) amb piles suficients
 - Una funda vivac, un llençol de cotó, una funda per la motxilla
 - farmaciola: Ibuprofeno, Durbitan, pastilles potabilitzadores d'aigua, comprimts de magnesi, Fortasec, cinta compressiva, Compped, Compeed stick, vaselina, genollera rotuliana, tovalloletes amb alcohol, esparadrap, tirites, manta tèrmica, xiulet, pomada glúteo seco
 - Aliments: fruits secs (avellanes, ametlles, baies de Goji), barres Power bar, Gel Power bar, gels Overstim's, sals HIbryd Overstim's
 - Uns mini grampons (a dos setmnes de la Tor hi havia neu a 3000 m)
 - Unes mini polaines Raidlight i unes altres de neu Millet.
 - Unes ulleres.
 - Un Ipod Schuffle (mini)
 - Dues tovalloles d'assecat ràpid (una petita per portar a obre)
 - Unes xancletes
 - sis jocs de calçotets
La sorpresa va ser a l'hora de recollir el dorsal (210), la bossa que ens van donar, a prou feines tenia una capacitat de 30 l. Lògicament, tot el material mencionat no hi cabia ni de conya. El que no vaig dubtar era en prendre tres parells de calçat, sense comptar els que portaria posats, cosa que em va portar a reduir considerablement l'aspecte roba.
Material que vaig prendre i va resultar innecessari: polaines de neu,  mini grampons, funda vivac, llençol i funda motxilla.
Material que considero imprescindible a part de l'obligatori: tovallola i xancletes (per les bases vida), calçotets per cada dia, farmaciola especialment glúteos secos i Compeed stick, mitjons a mansalva, mínim un parell de joc de guants (uns de calents), mínim dues malles llargues, mínim tres parells de calçat contant els que es porten posats (uns de gore tex), impermeable
Hauré punxat pels genolls!!! però vaig acabar amb els peus intactes!!! Compeed stick un gran invent!
També inclouré com a preparatiu que dotze dies abans de començar la Tor, vaig deixar de fumar completament (ja em val!!!!) Consegüentment, els quatre dies que vaig estar caminant per la Vall d'Aosta, vaig treure mocs a punta pala. La cagada.... només retirar-me, vaig anar a comprar un paquet de cigarrets (no diré que és per aspectes psicològics sinó per capullesa). Per tant el pròxim objectiu ha de ser DEIXAR DE FUMAR. L'objectiu que s'ha de marcar qualsevol esclau de la nicotina.
La cursa
El diumenge 12/09/2010 a les 10:00 es donava el tret de sortida a Cormayeur. Els minuts abans és quan et planteges què collons fas aquí, quina panda de sonats!. De fet, no sé el número total de corredors que erem a la sortida, em sembla que no arribàvem als 400 i per tant, res a veure amb la sortida de la UTMB. És en aquests moments quan comences a donar voltes (com respondran els genolls (el meu taló d'Aquil·les), porto el suficient material, quan i quant dormiré, com acabaran els peus...).
D'entrada vaig optar per córrer el menys possible perquè fent números vaig veure que es podia acabar caminant-la, sense encantar-se lògicament i principalment pels genolls, ja que feia un mes havia fet cavalls de vent i vaig tenir molèsties (que ja venia arrossegant de Ehunmilak). Un altre motiu era el terreny, la UTMB al seu costat és una aurtopista. La Tor sí que és muntanya en estat pur (molta roca, trams tècnics, trams amb cordes, passos alts...) em va recordar la "Porta del cel". Així doncs m'ho prenc amb filosofia. La primera etapa la vaig fer en unes 12 hores (Courmayeur – Valgrisenche 49 km 3996 D+) Va ser l'única etapa en la que vaig tenir mal temps, pluja i per això vaig optar per dormir a Valgrisenche (unes dues hores) dutxa i canvi de roba i calçat.



a les 03:55:00 sortia de Valgrisenche per afrontar l'etapa amb els punts més alts de la travessa (Col Entrelor 3.000 m. i Col Loson 3.299 m.) amb un desnivell positiu prou maco (Valgrisenche – Cogne 56 km 4141 D+). En aquesta etapa i concretament arribant al control de Rheme Notre Dame, em van avançar en Jaume i Josep Maria del Trote extrem (que de fet no ens coneixíem personalment). Aquesta etapa ja prometia, només començar 1200 de positiu en 11 qm. (per anar escalfant) Col Fenetre. Continuem amb 1283 de positiu en uns 5 qm. per pujar al Col Entrelor i per acabar 1642 de positiu en poc més de 10 qm. per pujar al Col Loson.

                                                                                     

L'etapa va transcórrer pel Parc Nacional Monte Paradiso (espectacular), i com tot el que puja, baixa, les baixades també eren de 1.000 en 1.000. Baixant del Col du Loson, trams amb cordes, però en cap moment vaig témer per la meva integritat que ja és prou. Arribava a Cogne a les 22:40. Sopar, dutxa i dormideta de tres hores. Sortia de Cogne a les 04:20 de dimarts  (Cogne – Donnas 44 km 3348 D+) aparentment etapa suau ja que el desnivell de pujada es concentrava al principi. En aquesta etapa em vaig retrobar amb en Jaume i en Josep Maria i des d'aquí fins el final aniríem junts. Tot i que aquesta

etapa era gairebé tot baixada no vam dubtar cap dels tres en fer-la a peu, ja que començavem a notar els quàdriceps carregats. Amb tot, vam arribar a Donnas a les 17:56. En aquesta etapa hi havia tall horari a les 02:00 del dimecres. Vam optar per menjar bé, dutxa i dormir 5 hores. De fet sortiem de Donnas a les 01:17 (el tall era a les 02:00) personalment crec que va ser un dels errors, ja que no ens podíem permetre tal luxe. Aquí ja començava la guerra psicològica, sumant primeres molèsties als genolls. Val a dir que no vaig recórrer als  Ibupprofeno ni els Durbitan i que la dormideta de 5 hores va anar d'allò més bé. A la 01:17 començavem la quarta etapa (Donnas – Gressoney St Jean 53 km 4107 D+) (per molts corredors la més dura) la més llarga i en aquesta també enganyava el perfil ja que on deia que era pla, no era pla sinó que anaves flanquejant, i el mateix a dir en la baixada. En aquesta baixada, en Josep Maria va patir una lesió i ja baixava dopat i a un servidor els genolls se li començaven a queixar. Vam arribar a Niel a les 17:06, a 13 qm. del final d'etapa Gressoney. Amb aquests 13 qm. encara ens quedava 800 i pico de positiu i el pròxim tall horari era a les 01:00, cosa que volia dir: no dormir, menjar ràpid, dutxa i sant tornem-hi i així va ser, a Niel, que donàvem per finalitzada la nostra travessa. Amb uns 187 qm. a les cames i vora els 15.000 m. de desnivell positiu. De fet, una distància i desnivell mai fet fins ara, per això, em dóno com satisfet, però.. allà hi torno a acabar la feina, no sé quan.. però hi torno!!
Com sempre agrair el suport incondicional de la Montse, familiars i també per la Txell.
L'endemà dijous vam tenir el plaer de conversar amb el segon classificat, un dels ultrafondistes més grans d'aquest país i del món, Salvador Calvo.

25 d’agost del 2010

CAVALLS DEL VENT

El cap de setmana del 7 al 8 d'agost, la Montse i un servidor vam fer la cavalls del vent. Vam començar a les 09:00 de Gresolet direcció contrària a les agulles del rellotge. Va fer un temps esplèndid tot i que el dissabte a la nit, ens vam perdre un parell de vegades ( o més) i va refrescar una mica. Per sort les noies de Serrat de les esposes ens havíen preparat una mica de sopar ja que vam arribar passades les 02:00. El diumenge vam començar a les 08:00 i vam acabar vora les 18:00 amb un temps total de 33 hores. Primera tirada de vora els 100 qm de la Montse i amb molt bones sensacions. Bon entrenament de cara la UTSM.

sortint de Gresolet direcció Sant Jordi

la zona més fondosa i humida

la Montse fent amigues

                                     
compartint amistats

paratges impressionants

sortint de Rebost

camí a Niu de l'Àliga

vistes espactaculars

                                     
aquest no estava per massa romanços
                                     
posse amb el Pedraforca al fons

                                     
retencions a la tartera camí a Prat d'Aguiló
                                      
Pas dels Gosolans
                                       
Última pujada!!!!
                                       
fantàstica vista! Gresolet! i fi de la travessa
                                        
regal finisher sahariana Salomon, ole!!


18 d’agost del 2010

Duatló La Secuita 2010

                                 
                                                                 Montse ens relata:

El dissabte, 15 d'agost, vaig participar a la meva primera duatló (duatló popular de La Secuita). I avui escriuré la meva primera crónica al nostre blog... Espero que us agradi.
Diumenge 15, a les 8:30h. recollida de dorsals. Sortida a les 9:30h. espitosa i contenta, 4 km a peu, continuem amb 15 km amb BTT... aquí comencen les complicacions... A la primera volta se'm surt la cadena i em quedo a les últimes posicions, a la segona volta, ja desanimada, em perdo! i faig 3 km més del comte! Però amb bon humor començo els últims 2,5 km a peu. Arribada triunfal, ja que he fet amics i quedo en una cinquena posició femenina que fa que m'enporti un trofeu de record d'una experiéncia tant divertda, que sense dubtar-ho gens... repetiré.
Apa deu...

2 d’agost del 2010

CAVALLS DEL VENT


 

Aquest proper cap de setmana del 07/08/2010 la Montse i un servidor anem a fer la Cavalls del vent. Sortirem el divendres a la nit de Reus (motius laborals) per tal de començar a caminar des del refugi Gresolet el dissabte a les 08:00.  Hem agafat el forfait (36 hores) i volíem dormir a Cortals, però sembla que el refugi està ple. Finalment dormirem a Serrat de les Esposes (meitat del recorregut). Bon entrenament pels dos, per mí de cara Tors de Geants i per la Montse que aquest any vol debutar en el món ultra (Ultra trail Serra de Montsant). Ja us contarem

22 de juliol del 2010

FINISHER EHUNMILAK "CENT MILLES DEL PAÍS VASC"




El dia 16/07/10 es va disputar la Ultra trail Ehunmilak, una prova de 167 qm i uns 11.000 i escatx metres de desnivell positiu, en règim de semiautosuficiència i amb sortida i arribada a la localitat de Beasain. La sortida es va donar el divendres a les 18:00 hores i es disposava de 48 hores per fer la travessa circular, passant pels llocs més emblemàtics de Guipuzcoa, com els cims d'Erlo, Hernio, Izaspi, Txindoki, Ganbo i Aizkorri (1528 m).
La prova ha estat molt dura i alhora una passada, aquests vascos si que en saben!!. "Por sus cojones" l'han fet més dura que la UTMB i no pas per les cotes ja que la més alta ha estat Aizkorri (1528 m), sinó per les contínues puja-baixa, puja-baixa. Les condicions atmosfèriques han estat dures: divendres i dissabte fred, pluja, molta boira i el diumenge calor. Un altre factor a tenir en compte ha estat la quantitat de fang acumulada, que qui més qui menys ha relliscat en més d'una ocasió si no s'ha trencat alguna cosa.
Apart d'això, la organització ha estat perfecte i més tenint en compte que era la primera edició. Els avituallaments complerts i els vascos molt compromesos. No han descuidat en seguretat, de fet el dissabte a les 17: 30 van neutralitzar el tram Txindoki i Ganbo per la seguretat dels corredors. Sortosament, vaig passar una mica abans i vaig poder fer aquest cim màgic, però quin patiment per baixar-lo.
La zona, fantàstica, són impressionants els paratges verds que tenen, les rouredes, les fagedes...  IMPRESSIONANT, per repetir!!!


El dijous sortíem de Reus una expedició formada per la Montse, el Pau, la Txell, el Jordi i un servidor, cap el País Vasc. Passada mitjanit, arribavem a la localitat de Segura i ens vam allotjar en una casa d'agroturisme molt xula (Ondarre), on ja estaven instal·lats el Marc i la Mar.
El divendres al matí recollida de dorsals, dinar, migdiada i a calçar-se les botes de guerra.
A l'ajuntament de Beasain vam deixar les bosses amb roba neta que ens trobaríem als dos avituallaments grans: Tolosa qm 77 i Etxegarate qm 130. Aquí vaig cometre l'errada que pagaria amb els peus: només portava dos parells de calçat, els de la sortida (Salomon Wings LAB) i els de Tolosa (Asics Trabuco). Vaig pensar que amb dos parells n'hi havia prou i un altre joc hagués estat l'idoni, ja que he acabat amb uns peus bastant trinxats (no vull saber el nombre de butllofes) a causa de la quantitat d'aigua i fang.


La primera nit, tot i ser fresca i plovisquejant la vaig portar prou bé, des d'un inici vaig anar amb el company Roberto d'Obrint traça a qui li he d'agrair el fet que en determinats moments, sobretot de la segona nit m'anés esperant, ja que anava tocadillo. Vam arribar al primer control gran (Tolosa) als voltants de les 08:00. Canvi de roba, calçat i mitjons, anavem xops. Passat Tolosa, comença el bo, pujar cap el Txindoki (voltants de les 17:00 hores), la pujada ja va ser prou dificultosa, pel cansament acumulat i per l'excés de fang, que en algun tram era impracticable. Si la pujada va ser dura, què dir de la baixada! aquí més d'una relliscada però sense conseqüències crítiques. Ens van deixar pujar el Txindoki pel canto d'un duro, ja que a les 17:30 van neutralitzar el tram per seguretat. En aquest punt un gruix important de corredors van anandonar. Un cop fet el Txindoki, tocava Ganbo, el segon cim més alt. La zona molt bonica sinó fos perquè una densa boira a prou feines et deixava veure les valises. Continuava fent molt fred i plovent (ja portava els segon parell de calçat xop). Arribada a Lizarrausti (un poble encantador), canvi de mitjons, però els peus ja comencen a fotre mala pinta i de seguida se'ns fa de nit, comença el patiment ultra. En aquest punt, suposo que ja portava un ibuprofeno i cap a les 21:00 un Durbitan (per la son)

Arribem al segon gran control Etxegarate prop de les 02:00 hores, sempre acompanyat d'en Roberto amb el qual decidim dormir una mica, ja que anem tocats de son i anem prou bé de temps. Dormim 1 hora i mitja i a les 03:30 arrenquem de cop. En aquest punt també defalleixen uns quants corredors. El fet d'haver dormit una estona ha ajudat força, però no, als meus genolls. Segon ibuprofeno i es fa de dia. Canvia totalment la temperatura, dia assolellat i calurós i ens preparem per pujar al punt més alt, el mític Aizkorri, però com no, per la part més dificultosa (el camino del calvario). Entrem per San Adrián i coronem el cim. Dalt l'Aizkorri unes vistes impressionants. A partir d'aquí ja comença el descens, tret d'algun tobogan que altre i comença a apretar la calor. Vora el qm 150 van desapareixent els efectes del ibuprofeno i torna el mal de genolls i el que és pitjor els peus ja gairebé no poden ni caminar. Els últims 15 qms es fan eterns. Només com a referència els darrers 10 estic 3 hores. A part dels peus, els dos últims avituallaments no omplo la bossa d'aigua, només el bidó i arribo sec.
Finalment arribada a Beasain a les 15:00 passades amb un temps total de 45:41:31.

Agrair des d'aquí el recolzament i companyia d'en Roberto, que si hagués tirat de ben segur hauria baixat de les 40 hores. Felicitar la resta de finishers, Txell, Jordi, Roberto i la fantàstica quarta posició d'en Marc i com no, agrair especialment l'acompanyament i suport en tot moment de la Montse i del Pau.
Cursa relament dura, de quasi trescents corredors que vam sortir el divendres, n'hem arribat 118, però molt recomanable. L'organització perfecte i la zona fantàstica. Ara a curar els peus, que no puc caminar més!

30 de juny del 2010

CULLERES! QUE DURA! I QUINA PRESSIÓ!






Ja s'ha acabat l'Andorra Ultra trail i es podria resumir amb tres paraules: dura de collons.
En aquesta ocasió un servidor es disposava a realitzar la modalitat "ultra" (112 km i 9700 d+) i la Montse la modalitat "trail" (35km i 2500 d+). Aquesta n'és la crònica:

El 26/06/2010 a les 00:00 es donava el tret de sortida des del poble d'Ordino de la modalitat ultra, allà em trobo amb en Moisés, company de fatigues l'any passat a la UTMB i amb companys d'Obrint traça, en Roberto, en Marc i l'Antonio. Només sortir ens esperaven uns 1200 m de desnivell positiu, fins el Pic Clot del Cavall. Un descens per després remontar al punt més alt de la cursa , el Pic del Coma Pedrosa (2.942m). La pujada, molt tècnica i amb molta neu, a dalt ens reben com a la Jungfrau marathon, a sons de gaita.
Comencem el descens per després pujar fins a Portella Sanfons. Tornem a baixar per ascendir fins el Bony de la Pica. A partir d'aquí comença la bogeria. Una baixada trencagenolls. No baixàvem ni per pista, baixàvem pel dret i 1500 m de desnivell negatiu del "tirón". A baix el primer avituallament gran (Margineda qm 43) i per mi l'últim. Entro a Margineda a les 12:00 i em diuen que el tall horari és a les 13:00, per tant puc sortir però he d'arribar al Coll de Pessons abans de les 19:00 sinó m'hauré de buscar la vida per tornar a Ordino. Podria haver sortit i no sé si ho hagués aconseguit, el que si tenia clar en aquell moment, és que ja portava 3.900 m de desnivell positiu i el que no volia era sortir amb la pressió del temps i tenint en compte que m'esperaven 2000 m de positiu fins Pessons. Només a títol orientatiu a Margineda van neutralitzar uns 200 corredors i que de  quasi 600 corredors que vam sortir el divendres d'Ordino, només en van arribar 98. els números parlen per si sols.
Així doncs, vaig optar per abandonar (primer abandó), però com diuen: més val perdre una batalla que no pas perdre la guerra, per tant una retirada a temps és positiva i més tenint en compte que d'aquí tres setmanes és la Ehunmilak i els genolls començaven a rondinar.

Pel que fa la Montse, disputava la modalitat Trail (35km i 2500 d+) amb tret de sortida a les 09:00 des del Coll de la Botella per finalitzar al poble d'Ordino.

Pendent més forta: 23% (675 m de desnivell en 3 km) del Refugi del Comapedrosa al Pic del Comapedrosa
Pujada més llarga:3,5 km (427 m de desnivell, o sigui 12% de pendent) del coll de la Botella al Port Negre

La campiona ha estat FINISHER
amb un temps de 10:01:51. Ha patit de valent sobretot crestejant el Comapedrosa a causa d'una crisi de vertígen, però gràcies a en Salvador BARLAN i en Llorenç REIXACH (fornits jugadors de rugby) l'han encoratjat a seguir endavant.















Al Pic Clot del Cavall ha caigut una forta tormenta cosa que els ha neutralitzat uns 40 minuts al refugi per raons de seguretat. Finalment, arribada a Ordino cap a les 19:00 i ràpid a fer la cerveseta amb l'Antonio.