25 de novembre del 2010

ACABANT EL 2010 I DEFININT EL 2011

El 14/11/10 la Montse i un servidor vàrem participar a la primera edició de la Marató Costa Daurada amb punt de sortida al Port Aventura (Vila-seca) per anar a Salou, Cambrils i tornar, un total de dues vegades. La Montse va participar en la modalitat 10 k, amb un temps de 57:23 (bona preparació de cara la mitja marató de Tarragona que es celebra aquest proper 28/11/2010). Jo vaig participar en la modalitat marató i la vaig acabar amb un temps de 3:37:39. Satisfet de la marca ja que la vaig preparar les tres setmanes prèvies. Pel que fa la organització, cal felicitar a Runner's world Tarragona, tant la recollida de dorsals, bossa del corredor, senyalització, voluntaris i avituallaments, van estar a l'alçada. Pel que fa a participació crec recordar que en la marató hi havia vora els 600 corredors i la de 10 k, uns 700. Per acabar l'any suposo que participaré a la mitja marató de Salou que es celebra el 12/12/2010. Així doncs, acabarem l'any amb asfalt, per agafar ritmet.

Ara ja toca mirar el 2011, sobretot tema muntanya i més concretament "ultra".
La que ja està confirmada (inscripció realitzada) és la primera i que serà el març, a les Canàries, la coneguda transgrancanaria  (123 km i 8.500 m de desnivell acumulat) que aquest any, com a novetat, el patrocinador principal és The North Face, amb la qual cosa li donarà un cert "catxé" (Lizzy Hawker i probablement Sebastian Chaigneau). Així TNF amplia el seu ventall de curses de muntanya afegint-hi l'hivern. El mateix mes i dues setmanes després la la TGC, es celebra molt a prop de casa la I Ultra trail les Fonts, a Xerta. Una cursa amb un format nou, 3 etapes en 3 dies, del divendres la nit fins al diumenge al migdia (la participació en aquesta anirà en funció de com acabi la TGC.
Seguint el juny amb la ultra trail maestrat extrem (115 km i 3.500 m de desnivell positiu),
seguint (i repetint)
Pel que fa juliol, la idea és tornar a Andorra a acabar la feina.. El 2011 tenen la intenció d'incloure una nova cursa La ronda dels cims, una ultra de 170 km i uns 11.000 de desnivell positiu en un temps d'unes 60 hores (pinta bé). En tot cas i segons com vagi la cosa, sempre queda a la recambra tornar a Euskadi a repetir  Ehunmilak (molt recomanable) (168 km i 11.000 m de desnivell positiu). Tant Ehunmilak com Andorra es celebren del 15 al 17 de juliol.
I la guinda del pastís..  és tornar a Cormayeur... bé, segons si aquests valdostans es decideixen a celebrar la Tor des geants anualment  ja que inicialment es deia que seria bianual. Però algunes fonts apunten que el 2011 hi hagi Tor, vist l'èxit de participació d'enguany.
En tot cas, i si no hi hagués Tor pel 2011, probablement la guindilla del pastís sigui tornar a la UTMB (166 km i 9.500 m de desnivell positiu) o bé ( per primera vegada) la GRP (160 km i 9.415 m de desnivell positiu).
Lògicament, tots aquests reptes estan subjectes a canvis en funció de l'estat físic (lesions), disponibilitat horària (vacances). Crec que són objectius assequibles ( a excepció de Tor, ja que això ja són paraules majors), si les lesions em respecten i l'entrenament és l'adequat. M'havia plantejat de cara la preparació per la Tor, l'Al Andalus Ultra trail (una carrera per etapes (5 dies) d'uns 220 km pel sud d'Espanya) però al veure el preu de la inscripció (800 leuros) m'han passat les ganes. El dia que tingui algun sponsor ja hi aniré... jajajaja

6 de novembre del 2010

FINISHER'S ULTRA TRAIL SERRA MONTSANT 2010

El 16/10/2010 la Montse i un servidor vàrem participar en la segona edició de la UTSM. La prova va discórrer al voltant del Parc Natural del Montsant (Priorat) i com a novetat d'aquest any el sentit era invers al de l'any passat, també com a novetat, el temps màxim en realitzar la prova era de 24 h i la possibilitat de participar en equip. El recorregut era de 97 qm amb un desnivell positiu de 3.500 m. La Montse s'estrenava en el mundillo ultra ja que encara no havia realitzat cap prova d'aquesta magnitud.
I en el seu debut què millor que participar en equip i així va ser, des de l'inici fins la fi, vam fer el recorregut plegats. La sortida com l'any passat es va donar a Cornudella del Montsant, per anar cap Albarca i Ulldemolins. A partir d'aquest punt es passava per la zona més humida i fresca del Parc. Seguidament, Margalef, la Bisbal i Cabacés, en aquest punt hi havia avituallament complet i vam aprofitar per abrigar-nos ja que se'ns començava a fer de nit. A partir d'aquí, pujada cap a la Figuera i les Vilelles. A partir d'aquest punt començava el desnivell positiu més gran amb uns 700 m. El segon avituallament gran ens el vam trobar a Scaladei, punt en el que se'ns
va unir en Xavi, amb qui vam anar fins al final. A partir d'aquest punt venia el tram més tècnic en el que ascendíem a la Serra Major pel grau de l'escletxa (tram equipat amb cordes), ja dalt de la Serra Major va començar a bufar un vent molt fred, ens vam perdre en més d'una ocasió a causa de la poca senyalització (punt a millorar per part de la organització) i el cansament començava a fer-se evident. Finalment arribem a la Morera on comencem el descens d'uns 8 qms fins a retornar a Cornudella. I si senyors l'equip LA CARNISSERIA FINISHER, amb un temps de 22:39:23. Bon debut de la Montse, sense patir lesions i amb bones sensacions. Esperem que en breu, ella mateixa expliqui les seves sensacions...
Montse ens relata:
El meu debut en un Ultra, la UTSM.
Per fi em decideixo a redactar la meva crónica. Una travessa de llarga distància amb un cúmul de sensacions difícils de descriure, axí que ho faré el millor que pugui.Dissabte, 16 d’octubre, a les 10 del matí es dóna el toc de sortida, sorto amb molta il.lusió i molts nervis per no saber com anirà, em reconforta saber que m’acompanya l’Enric, i que en tot moment tindré el seu recolsament. Faig el recorregut amb molta força i vitalitat, disfrutant com una cabreta per la montanya, però avans d’arribar a l’avituallament de Cabacés vaig haver de baixar el ritme, una butllofa maleïda em feia la guitza. Un cop recuperades les forces i disimulant amb un compid la butllofa i una mica més tapadets per afrontar la fresqueta de la nit ens posem en marxa. La nit, el cansament, la falta de costum, tot plegat em va passar factura amb un atac de son, un moment vastant fotut, ja que no ho pots controlar, em vaig recuperar a Scaladei, segon habituallament complert, també dir que allí ens vam ajuntar amb el Xavi, que amb el seu bon sentit de l’humor ens va fer riure una estona (gràcies Xavi). El pitjor que recordo d’aquesta travessa és el fred que vaig passar a la Serra Major, ja que la suor se’m va quedar gelada al cos, però no era impediment, ja faltava poc... Se’ns feia de dia i veia Cornudella, QUINA SATISFACCIÓ!!! El millor no ho puc resumir en una sóla cosa, va ser el conjunt de tot.. només que per aixó ja val la pena haver-te conegut.. Gràcies per tot Enric.