28 de març del 2011

I ULTRA TRAIL LES FONTS

Ja fa més d'una setmana que es va celebrar la I UT de les Fonts a Xerta i sembla que no trobava el moment d'escriure quatre línies de com va anar. En poques paraules es pot dir que ha estat una cursa molt bonica i ben organitzada, tant per l'organització, com per la gent dels pobles per on passavem. A Aldover mateix, el divendres a la nit (1a etapa, hi havia una festassa increïble) i la resta de pobles: Paüls, Alfara i Xerta ens van acollir d'allò més bé. El recorregut mol bonic, de fet, bona part del recorregut transcorre pel Parc Natural dels Ports i el format (per etapes) atractiu. Era la primera cursa que feia per etapes i la veritat, el fet de poder dormir una mica s'agraeïx bastant. El tercer dia ja costa posar-s'hi, però pensar que és la darrera etapa ajuda. Els avituallaments molt complerts tant durant la cursa, com els àpats anteriors i posteriors i un detall molt bonic, el fet de nombrar cada un dels finisher's pel seu nom i cognoms i lliurar-nos l'obsequi alhora. Es nota quan una cursa, ultra..  l'organitza un corredor i que ho fa perquè li agrada no pas per recaptar (felicitats Karim). És d'aquelles curses que dius: aquí hi torno.


En una entrada anterior ja consten les característiques de les etapes, per tant no em faré pesat, ni repetitiu. Tant sols destacar que la primera va ser la més corredora amb creuada de riu inclosa. En aquesta etapa vaig patir alguna rampa que altra però sense més importància i la vaig acabar en un temps de 02:25:20. Havent arribat, soparillo al casal Xertolí i a dormir una estona que a les 06:00 començava l'etapa llarga. La segona etapa vaig ser conservador ja que l'endemà encara en quedava una altra i en aquesta havíem de guanyar un desnivell de 3000 positius . Sort que feia sol perquè bufava un vent molt fort i frescot, finalment la vaig acabar en 10:27:09. La tercera començava el diumenge a les 08:00 amb la qual cosa vam poder dormir una mica més, aquesta a diferència del dia anterior va fer molta calor. Molts més participants ja que la tercera etapa és la clàssica (3a edició) cursa de les Fonts que forma part de la Lliga de curses de muntanya de les terres de l'Ebre. Finalment la vaig acabar amb un  temps de 4:28:05. Dinar de germanor, entrega de premis i obsequis i cap a casa.
He vist que la gent no està molt forta, està fortíssima!! i això em fa pensar que la malaltia va a pitjor. Per que es clar, veus que fulanito no vegis com tira i menganito encara tira més i això et pica i encara en necessites més, jejeje
Finalment UT Les Fonts 105 qm i uns 5000 m. de desnivell positiu -17:20:34. Satisfet pel temps i més tenint en compte que feia 15 dies m'havia cascat 123 qm. a les Canàries. Ha estat un març prou intens.
Pel que fa l'abril serà més suau (no sigui que em trenqui abans d'hora) i l'intenció és fer la caminada de resistència de la FEEC Riudoms - la Mola el dia 10 i el dia 23 fer les 24 hores de resistència de Llançà (80 qm. pel Parc Natural del Cap de Creus).
...I parlant de malalatia, com no, he de nombrar a la Montse que s'ha cascat un març de nassos: 42 qm. a la Maratón de la TGC a Canàries, 55 qm. a la Trail de UTF a Xerta i 68 qm. a la marxa La Selva - Prades. Però d'això ja en parlarà ella. Per la meva part felicitar-la, o compadir-la, de que no sap on s'ha fotut, jejeje

La Montse ens relata:
En primer lloc, gràcies Enric per encomanar-me aquesta malaltia ja que si no hagués sigut així no hauria conegut mai el cúmul de sensacions de les que pots gaudir al realitzar aquest dur però meravellós esport. En segon lloc, també felicitar a l'organització d'aquesta ultra ja que s'ho van currar de debò.  Per últim fer una mica d'esment del que va ser la meva aventura per les terres de l'Ebre que, després d'haver fet el reconeixement del que va ser el trail, ja sabia on em posava i tot i així hi vaig tornar. Un trail que vaig poder realitzar gràcies a la companyia de la Txell Martí, ja que venia bastant tocada de la marató de Canarias i vaig tindre algun "baixon", superat pels ànims de la meva compi i que vam poder finalitzar amb un temps de 13h 13min. ( quins números!!). Vam conèixer a molta part de l'organització, ja que erem les darreres i ens acompanyaven treient les cintes, la veritat que va ser divertit, perquè cadascun d'ells feia un tram i ens explicaven les seves pròpies experiències. Quan vam finalitzar la sensació va ser de "ho hem aconseguit.." perquè realment va ser molt dura i vam tindre moments de deixar-ho estar. Tot i axió la Txell l'endemà va continuar i va finalitzar la totalitat de l'Ultra. Enhorabona campiona. Jo mentrestant vaig gaudir de la nostra adquisició (l'auto), que la veritat és molt i molt cómoda... fins aviat!!!!

24 de març del 2011

Transgrancanaria 2011 Marató de muntanya

La Montse ens relata:
El dijous dia 3 de març, com molt bé us ha redactat l'Enric, ens vam desplaçar fins a Las Palmas de Gran Canaria, on l'Enric va realitzar l'Ultra Trail i jo, més modestament, vaig fer la Marató. Vaig començar amb molt bones sensacions i molt satisfeta de com transcorria la cursa. Vaig conèixer a la Sonia de Ibiza i ens animàvem mutuament, però quan faltàven 3km per acabar la cursa vaig patir una caiguda que em va fer perdre força temps, i em va desanimar bastant. L'organització em va comentar que veníen a recollir-me per finalitzar la cursa en aquell punt, però el meu orgull i la meva força interior em van fer aixecar i vaig acabar aquella cursa caminant (com acostumo a dir: per collons). Des d'aquí agrair la presència de l'Ester a l'arribada que va ser com una llumeta que em va guiar el camí... i les paraules de la Sonia en el moment de la caiguda em van ajudar a aixecar...

Duatló de Muntanya de Vila-seca

La Montse ens relata:
Després d'estar força temps sense dedicar unes paraules al nostre blog, avui m'he decidit i ho faig començant a explicar l'experiència que vaig tenir quan vaig realitzar la meva segona duatló. El dia 20 de febrer, sense pensar-m'ho gaire, carrego la bici al cotxe i en dirigeixo al Parc de la Torre d'en Dolça - Vila-seca. On havia de realitzar 5000m a peu, 12000m en btt, 2500m a peu. La veritat és que és divertidot, i de tant en tant està bé canviar.. Però està clar que la bici no és lo meu... vaig quedar 7a de la femenina, síiii, però de 7, jeje... Una cosa sí que he de dir, m'ho vaig passar genial!!!!!

16 de març del 2011

I ULTRA TRAIL LES FONTS

Aquest cap de setmana tornem cap a les terres de l'Ebre ja que es celebra la primera edició de la Ultra Trail de les Fonts. Una Ultra per etapes (3), com la Costa Brava Extrem Running però en versiò més econòmica.
L'Ultra comença el divendres 18 amb la "Nocturneta". Punt de sortida, Casal Xertolí de Xerta a les 21:00. 23 km i 350 m. de desnivell positiu que transcorren pels nuclis de Xerta i Aldover.



En acabar, dutxa, menjar una mica i a dormir ràpid ja que l'endemà toca l'etapa reina i comença a les 06:00. "Trail de les Fonts". Punt de sortida, Casal Xertolí, 54 km per endavant i 3.000 m. de desnivell positiu que transcorren pels nuclis de Xerta, Paüls i Alfara de Carles.



En acabar, l'organització ens ofereix unes xerrades sobre la ultradistància a càrrec de:
 - Elena Ferreres - PTL Petite Trote a Leon (Ultra Trail du Montblanc)
 - Albert Giné - Marathon des Sables
 - Jaume Terés - Tor des Geants
A les 22:00 soparillo al Casal i a dormir per l'endemà acabar amb la tercera etapa. En la darrera etapa l'organització ha estat una mica més benevolent i ens deixarà dormir una mica més. "Cursa de les Fonts" (3a edició de la cursa que forma part de la Lliga de curses de muntanya de les terres de l'Ebre). A les 08:00 tret de sortida des desl Casal Xertolí per afrontar 27 km amb 1.700 m. de desnivell positiu, que transcorre per les rodalies del terme de Xerta.



En total surten uns 102 km i uns 5.000 m. de desnivell positiu. Benvinguda UTF!!.

15 de març del 2011

TRANSGRANCANARIA 2011


Els dies 4, 5 i 6 de març es va celebrar la Transgrancanaria 2011 a l'Illa de Gran Canaria. Es tracta del primer objectiu seriós de cara a acumular quilòmetres per la Tor des Geants.
La Montse i un servidor agafavem l'avió a Barcelona el dijous dia 3 i aquí ja va començar l'aventura, l'aventura de volar amb RYANAIR. Estava previst que el vol enlairés a les 10:45 però per culpa d'una avaria no vam enlairar-nos fins les 12:40 i per acabar-ho d'adobar ens van tocar unes hostesses de "baix cost". Arribem a l'aeroport de Telde a les 15:00 (hora canaria). Recollim el cotxe de lloguer (realment no hagués fet falta ja que a l'illa el servei dé bus funciona prou bé i l'hotelet el teníem prop de l'arribada de la cursa). Vam anar a picar alguna cosa abans d'anar a las Palmas (com no! unas papas al moho picón) i ens presentem a l'Hotel Catalina Park. L'hotel estava a 40 metres de la platja, però la zona tela! al bell mig del bullici de la Playa de las Canteras i coincidia amb carnavals i la gala d'elecció de millor drag-queen (us podeu imaginar l'ambient...). El curiós del lloc és que estava ple de xinesos, també d'extracomunitaris del sud, però això ja és més comprensible donada la situació de l'arxipèlag. El que també era curiós és que semblava que la majoria s'havíen posat d'acord en disfressar-se de dolent de SCREAM, però sense la màscara. El que vam descobrir allà és que les Palmas és lloc d'interès d'homosexuals (com la seva Meca) i no només gay, travelacos i molta "loca suelta" ...bé deixem de despotricar, però es que aquell lloc em va recordar tant aquells meravellosos mesos en els que vaig treballar al Raval, ufff!
La mateixa tarda vam anar a recollir els dorsals a la Plaza de la música, al costat del Auditorio Alfredo Krauss. AQ l'hotel ens vam retrobar amb vells amics i en vam fer de nous, en Víctor, l'Eugeni i en Xavi.

El divendres a la tarda va arribar l'Ester i tant ella com la Montse em van acompanyar fins el sud de l'illa a la Playa del Inglés des d'on es donaria el tret de sortida de la Transgrancanaria a les 00:00 hores. Els primers quilòmetres eren molt corredors, de fet els primers 4 transcorríen per la platja i els següents per un barranc. A partir del km 10, la cosa s'engrecava i començava a pujar, durant uns 11 o 12 km, vam ascendir fins la cota 500, descen dim uns 200 m i pugem fins el primer avituallament líquid ( Ayagaures pk 30, 1.200 m.) Al km. 42 ens trobem el primer avituallament sòl·lid  (Tunte 1.100m.) Allà recordo que ja feia estona que estava plovent i anàvem ben xops.

En aquest punt més d'un va tirar la tovallola (de fet feia fresqueta i la pluja era empipadora). No recordo quina hora era però allà em van informar que a la cima de las Nieves (punt més alt 1931 m.) estàven a (-3º). Surto i descendim fins la cota 600 per tal d'iniciar l'ascensió més forta, uns 1.300 positius (amb alguna repechón que altre. Al km 62 ens trobem un avituallament líquid a La presa de las niñas 1.400m. (aquests canaris ens van ensenyar tots els seus embassaments i les seves preses. A partir d'aquí enfilem els darrers 500 positius i per mí la zona més bonica. Passem per la seva joia de la corona "Roque Nublo". Per sort meva, a l'hora que hi passo jo, la temperatura ha pujat una miqueta.
                                                     
Des d'aquets punt ascendim fins la Cima de las Nieves 1931 m. (punt més alt de la cursa) per iniciar el descens. En el km 81 ens trobem el segon avituallament sòl·lid i punt en el que disposavem de la bossa per canviar-nos de roba. També en aquest punt és on la Montse va iniciar la seva Maratón el dissabte a les 10:00. Em canvio de roba, mengem calent i tornem-hi. A partir d'aquí comencem el llarg descens fins la cota 600., on ens trobem un repetxó que toca el.. amb 95 km a les cames torna a enfilar uns 200 i pico m.

Al km 100 arribem a Teror, el darrer avituallament sòl·lid, 800 m. i descendim fins l'últim repetxó. A partir d'aquí ens va tornar a ploure i feia frescota. De fet el darrer tram va ser el més lletjot ja que per no fer talls de carreteres, ens van fer passar per un barranc ple de còdols i pedra sòlta que es va fer pesadot.
Tret d'això, la cursa, prou maca, sobretot la part alta. Ben organitzada amb la col·laboració de l'Exèrcit Espanyol i un ventall de corredors per caure la baba: Lizzy Hawker, Nerea Martínez, Sebastian Chaigneau, Zigor Iturrieta, Iker Carrera, Csaba, Antone Guillon...                         Queda pendent la crònica de la Montse i la seva accidentada però meritòria experiència.