15 d’abril de 2011

EXCURSIÓ A MONTSERRAT

El cap de setmana del 2 i 3 d'abril vam anar d'excursió pel Parc Natural de Montserrat (zona més simbòlica de Catalunya i lloc on es troba el santurai de la mare de Déu de Montserrat, patrona d'aquesta regió). Es tracta d'un massís de conglomerats format a base de còdols, sorra i un dur ciment calacri situat a la Depressió central on fa 50 milions d'anys hi havia un gran golf marí.
Concretament vam visitar la part oriental ja que el massís es divideix en dues parts separades pel coll de Migdia. Vam optar per l'oriental per tal d'ascendir al punt més alt: cim de Sant Jeroni, 1.236 m. (punt des del qual es divisen des dels Pirineus fins el mar i si el cel està clar es poden observar inclús Mallorca (que no va ser el cas), en aquesta banda també hi ha la zona de Santa Magdalena, el monòlit de Cavall Bernat, la zona de Sant Salvador i els Flautats i les serres de Santa Maria
Vàrem sortir el divendres i vam fer nit al pàrquing de cremallera de Monistrol de Montserrat a 170 m. (aparcament gratuït d'autobusos, furgonetes, autocaravanes...) i el dissabte des de la mateixa població de Monistrol, que està a tocar de l'aparcament, vam agafar el GR 96 o bé les senyals verdes i vermelles ( ruta de la Matagalls- Montserrat) i vam ascen dir fins al santuari. Després de posar-li un ciri a la Verge, vam fer una ruta per algunes de les ermites de la serra fins arribar a Sant Jeroni.
Excursió molt bonica per conèixer Montserrat i les seves particulars formes. Personalment massa massificada tant de feligresos, com japonesos, com guiris i algun friqui que altre, però es clar, Montserrat forma part del pack turístic de Barcelona (Sagrada Família, rambles, FCB, Gaudí i Montserrat), per això no és d'estranyar que pujant cap a Sant Joan un grupet de japonesos cosíssin a fotografies a la Lola, com si de la Hanna Montana es tractés. 


estació de cremallera de Monistrol de Montserrat 

pujant cap al santuari seguint la ruta Matagalls - Montserrat

provocant l'inprovocable

santuari de Montserrat 

posant un ciri a la Verge...


el que queda de l'ermita de Sant Joan (potser la més bonica..)


camí a Santa Magdalena


escaladors a punta pala..


la prenyada, l'elefant, el bisbe, la mòmia i tota la colla


 panoràmica del santuari


direcció Sant Jeroni


quelcom inversemblant


sí, sí! inversemblant


amb Collbató al fons


la Verge de Montserrat.. bé, la Montserrat


el punt més alt, Sant Jeroni


una que ja treu la llengua...


11 d’abril de 2011

La Selva-Prades-La Selva 2011

La Montse ens relata:
El diumenge, 26 de març, una servidora s'aventura a realitzar per segon any consecutiu la 8a edició de la Marxa La Selva-Prades-La Selva amb la intenció de baixar temps de l'any anterior. Amb la companyia del Xavi i l'Antonio ens posem en marxa a les 7 del matí. Tot comença molt bé, contents i entussiasmats. Passem per Bonretorn, l'Albiol, Mont-ral, però un cop sortim del control de Mont-ral, em vaig motivar massa i a la baixada vaig relliscar, una relliscada en la que em vaig pelar els genolls, trencar les malles i vaig acabar de cap a terra. Em vaig desanimar completament, però gràcies als ànims dels meus compis, no vaig abandonar a Farena, com era la meva intenció. Aixó i l'efecte de l'Ibuprofeno em va donar forces per pujar al Refugi dels Cogullons, on un cop dalt vaig pensar que l'havia d'acabar. Arribem al Tossal de la Baltassana i d'allí, per fi!! Prades!! Em vaig posar molt contenta de trobar-me al Pau i com no, als meus pares, però també em va fer molta il·lusió trobar-me a l'Inma Castanyo, que em va donar molts ànims. Un cop recuperada, després de menjar-me dos entrepans de llonganissa, vam continuar la marxa cap a Capafonts, sempre amb molt bon sentit de l'humor per part del Xavi i l'Antonio. De Capafonts al Pont del Goi, després als Motllats i seguidament cap al Coll (La Mussara), on ens vam perdre degut al cansament i el "caxondeito" que portàvem per com caminàvem cadascun de nosaltres. Aviat vàrem trobar el control i un cop allí cap a l'Albiol. Aixó ja ho teníem. Vam arribar a la Selva amb un temps de 12:33h (amb caiguda inclosa). Tot i això repte superat, mitja hora menys que l'any anterior!! Gràcies Xavi i Antonio per aguantar-me durant totes aquelles hores. Gràcies Inma per la teva rialla a Prades. Gràcies papa i mama per estar allí. Gràcies Enric per pensar en mi en tot moment. Però, per damunt de tot, gràcies a tu, Pau, per ser el meu fill i donar-me forces per assolir els meus objectius...