La Montse ens relata:
Com que amb la saga de l'Enric ha passat una miqueta de temps, em disposaré a fer un breu resum del que va ser el final de la meva temporada de l'any passat. Més que res perquè se m'acumula la feina i jo no tinc tanta memòria com el meu campió personal.
Començo per l'UTSM, el 15 d'octubre a les 9 del matí, una servidora i l'Enric comencem el que és el meu repte de l'any, baixar temps respecte l'any anterior de l'Ultra Trail Serra del Montsant (100km i 4.005 m. de desnivell positiu). Sortim amb alegria de Cornudella, com no, rient i saltant, és clar, era el començament. Ens dirigim cap a Ulldemolins (km 18), primer avituallament sòlid, amb la mala sort que, quan casi arribem, un desgraciat (perquè no té altre nom) va atropellar una companya de curses molt estimada per tots, en un camí asfaltat i es va donar a la fuga. Allò ens va fer endarrerir a tots plegats, ja que no podiem sortir sense solventar el problema. Veient que la nostra campiona, forta com un roure, continuava en carrera, tot i utilitzant solsament un pal per la lesió al braç, vam decidir continuar la cursa amb moltes ganes. Ens dirigim a Cabacés (km 57), segon avituallament sòlid. Allí decidim canviar-nos de roba i tapar-nos una mica, ja que l'any anterior vam patir una mica de fred (una miqueta de res). Justament aquest any em foto de calor, jajaja. Vaig tindre el plaer de gaudir d'un bon tram de cursa amb l'Ana Sebastian, l'Enric Sabaté, juntament amb l'Enric. Tres gegants finishers de la Tor 2011, tot un plaer. També vam gaudir durant la cursa de la companyia d'en Xavi de Flix i de la seva dona, la que ens donava recolzament psicològic als controls. Un cop a Escaladei (km80) i últim avituallament sòlid, vaig anar de cap a caiguda, vam perdre de vista a la parella de campions, Enric i Ana, i vam continuar amb en Xavi. Per mi va ser dur el fet de no poder tirar i haver de reduir ritme. Dur psicològicament, ja que el meu company d'equip, tot i venir recentment d'una proba duríssima, hagués tirat amb més rapidesa. Tot i això vam finalitzar el recorregut amb un temps de 21h. (Repte superat)
Tres setmanes més tard, ens decidim a fer la cursa de la Riera de Gaià, una cursa majoritàriament per pista de terra, de 21km, per començar a preparar el cos per a les properes competicions.
El dia 13 de Novembre ens endinsem al món de l'asfalt. L'Enric amb la Marató Costa Daurada, on va fer un temps de 3h32min. i una servidora amb la 10Km, on vaig fer un temps de 52min. No ens podem queixar.
I dos setmanes després, em decideixo a realitzar per tercer any consecutiu la mitja de Tarragona. Tot un repte per a mi, ja que l'esforç que realitzo a l'asfalt, per a mi és molt més gran. Com s'acostuma a dir: La cabra tira pal monte. I jo sóc una cabra boja. Tot i això, vaig baixar 14 min. de l'any anterior.
I ara si que em despedeixo del tot esmentant la meva participació a la Sant Silvestre de Reus. Dic participació perquè, el que no es pot pretendre, és inflar-se a menjar, beures 3 ampolles de vi amb 3 colegues i anar a córrer un cursa. Bé, això ho reservo per a mi, jaja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada