26 de maig del 2011

ALMOGÀVER AUTOSUFICIENT

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades organitza el dissabte 28 de maig la cursa Almogàver Autosuficient 2011, la modalitat competitiva de El Brogit de la Vall, tota una descoberta de la Vall del riu Brugent, a les Muntanyes de Prades. El repte consisteix en realitzar el total dels 67,7 km i 2.820 m de desnivell en menys de 17 hores, emulant els guerrers almogàvers.

Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; (...) e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s'en prehen res.



Així doncs, aquest divendres la Montse i un servidor ens desplaçarem cap a la Riba per tal d'afrontar aquesta cursa.

Així acabarem el mes de maig amb una bona col·lecció de km acumulats.
Pel que fa el juny m'ho prendré com un repòs actiu pel que fa a curses / ultres, no pas per la Montse que té l'intenció de fer la Reus-Prades-Reus el 5 de juny, o sigui, la setmana següent a Almogàvers.


El cap de setmana del 11 i 12 de juny  tenim intenció de fer la ruta dels císter en BTT i en dos dies, per disfrutar del paisatge.


El cap de setmana del 18 de juny farem plegats la nocturna Fredes - Paüls



i aquest serà el "planning" de juny. El juliol "otro gallo cantará...

21 de maig del 2011

REFLEXIONS ULTRA TRAIL BARCELONA 2011





 










Ara fa una setmana que vàrem participar a la primera edició de la Ultra trail de Barcelona (Garraf), concretament el 14-05-2011, la qual forma part de la primera lliga de curses d’ultraresistència de la FEEC.


Aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica a causa de que probablement a alguns corredors se’ls penalitzi amb 4 hores per no haver segellat en un dels controls ja que es van perdre per culpa d'un veí cabronet que va treure algunes cintes i les va col·locar cap una altra direcció.


Doncs això mateix, molta polèmica. De fet aquesta setmana he estat víctima d’un enviament massiu de correus electrònics de corredors (majoritàriament capdavanters) indignats amb la presumpta decisió que pugui adoptar el Comitè, on cadascun d’ells hi deia la seva. També he mirat el fòrum de Corredors i està que treu fum. Jo no he entrat en aquest joc de contestar els correus ja que ni em vaig perdre ni crec que n’hi hagi per tant.


El que si em permetré el luxe, és de dir la meva en aquest petit espai i si que seré crític en algun aspecte que no em va agradar de l’organització perquè entrava en joc la seguretat dels corredors.


Em fa gràcia i a l’hora m’entristeix veure en el que s’està convertint aquest esport (cada vegada més competitiu). Cal aclarir que jo sóc d’aquells corredors del “montón” que va a gaudir del paisatge, a disfrutar i patir fins a cert punt, conèixer llocs nous i intentar acabar de la forma més digne i sencera possible (potser per això em resulta més fàcil donar la meva perspectiva).


Primerament cal dir que la cursa va ser dureta i ja no només per la distància i desnivell sinó per les altes temperatures del matí sense gairebé cap ombra on refugiar-se (és el que té la costa del Garraf) i la pluja de la tarda / nit.


Es tractava d’un recorregut en forma de vuit, a les 07:00 es sortia de Sitges fins a Begues. En aquest punt els que feien la modalitat trail tornaven cap a Sitges i els de la modalitat ultra podien escollir si retornar o continuar fins Torrelles de Llobregat. Em consta que a Begues es va retirar gent per deshidratació. El tram fins Torrelles és el polèmic ja que és on les llebres es van perdre. Un cop a Torrelles es retornava a Begues i cap a Sitges, l’últim tram discorria per dins una riera que baixava plena i amb força a causa de la pluja.


Crec que vaig finalitzar-la amb unes 19 hores 55 minuts però encara no ho puc assegurar ja que el famós Comitè no s’ha pronunciat amb la seva polèmica decisió i una setmana després de la cursa encara no s’han publicat els resultats.
 Tornant a la polèmica... primerament i amb molt de respecte, me’n ric de tots els ploraners que ploren per si els penalitzen amb quatre hores. Sent imparcial i escoltant les seves al·legacions puc comprendre els seus motius fins cert punt. Poden estar emprenyats perquè es van perdre i consegüentment no van segellar en un dels controls per causes alienes a ells i a l’organització. Sí que hi ha un reglament en el que diu que tots els corredors estan obligats a segellar en tots els controls i els corredors perduts al·leguen que un cop perduts van trucar a l’organització i aquesta els va dir que no s’amoïnessin per no haver segellat ja que neutralitzarien aquell tram. L’esmentat reglament també diu que el recorregut estarà perfectament senyalitzat i per culpa d’un sabotatge no ho estava. Doncs en què quedem? ... en fi que no em vull estendre en crítiques destructives que no porten enlloc. Si els penalitzen amb quatre hores, doncs mala llet!


Senyors! Teniu quatre proves més dins la lliga en les que podeu demostrar les vostres magnífiques qualitats físiques, aeròbiques i adaptatives i engrandir el vostre currículum! No us vindrà d’una prova! O us hi va... el vostre menjar, en aquesta prova? O us sentiu molt pressionats amb els contractes dels vostres espònsors, col·laboradors, patrocinadors... O potser... teniu baixa tolerància a la frustració... què sé jo!!!

Bé, ja havent-me desfogat, si que crec oportú mencionar el que crec jo és una errada de l’organització. Es tracta de l’últim tram. Concretament i si no vaig errat, entre Sant Pere de Ribes i Sitges, últims 8 o 9 km, en el darrer control/ avituallament i després de portar unes hores caminant / corrent sota la pluja i ja entrada la nit. L’organització m’informa que hauré de creuar i baixar per la riera i que hi baixa aigua. També m’informen que en el cas que estigui molt malament que els truqui. Primerament pensava que només es tractava de creuar dos o tres vegades la riera. Doncs no!! S’havia de baixar per la riera i al principi “rai”, però a mesura que anaves baixant cada vegada hi havia més aigua i baixava amb més força, fins el punt que t’arribava a mitja cuixa i sense possibilitat de baixar pels costats ja que estava farcit de mala herba i els seu pas era encara més dificultós. En un parell d’ocasions sort en vaig de tenir dels pals ja que vaig relliscar per culpa de la capa de sediments del fons de la riera (molt relliscosa).


Segons l’organització, no hi havia altra alternativa (estrany, si més no) ja que l’única solució era fer talls de carretera, cosa impossible (autopista, carreteres primàries). El que trobo més greu si no hi ha cap altre pas alternatiu és, que no hi hagués ningú de l’organització vetllant perquè ningú prengués mal, ja que després de 15, 16, 17 o 20 hores caminant, un no disposa dels reflexes ni capacitat de coordinació més òptims i més tenint en compte les condicions (pluja, cabal de la riera). Sortosament ningú va prendre mal! Si no, els podria haver caigut un bon puret a l'organització.
 No va ser el meu cas, però també hi ha gent que es va queixar que quan arribava a algun avituallament ja no hi quedava aigua o menjar. O bé, que als FINISHER’s del Trail (77km) no els donin un trist detall i 77km no són “moco de pavo”. Crec que és un aspecte que cal mencionar ja que la inscripció no era precisament econòmica (50 i 60 euros).
 Bé!! No vull “despotricar” més ja que no és el meu estil i sempre procuro buscar la part positiva. Sóc conscient que organitzar una cursa d’aquest tipus és molt dificultós i agraeixo que hi hagi gent que prengui aquesta iniciativa i ho faci amb tota la il·lusió, malgrat es cometin errades, però si es cometen se n’ha d’aprendre.

La podria resumir com un bon entrenament amb condicions no adverses però quasi, ...ha estat divertidot!




La Montse ens relata:


Jo com a participant del trail reivindico regal finisher!!!!!!! Ja que 77Km casi casi que són un Ultra.
Encara que vam patir molt per la calor, la pluja i després la riera ens hem de quedar amb la part bona... una experiència difícil d'oblidar on, un cop més, m'he superat a mi mateixa i on he fet amics amb qui compartir aquesta dura però bonica afició. També vui felicitar a la Mar que va estar tota una campiona i tant la gent que la coneixem com ella mateixa sabem que la segona classificació femenina li pertany a ella... Ptonets Mar!!!!!

17 de maig del 2011

Almostrek 2011


La Montse ens relata:
El passat 17 d'abril, es va disputar la 3a cursa de muntanya almostrek de 14,6Km, i com no, una servidora s'hi va presentar. No va anar del tot malament, la vaig realitzar en un temps de 1h42min. Amb la motivació que em donaven l'Albert i la Rosa d'Obrint traça vaig aconseguir fer-la en aquest temps i sentir-me satisfeta. Merci a tots dos!!! Per cert, ja que vaig quedar 4a de la meva categoria i aixó no rep premi, vagi guanyar uns pals al sorteig amb el número de dorsal 123, casualitat, ja que era el mateix número que Ridoms - La Mola.. Pot ser el meu número de la sort?

4 de maig del 2011

TOR DES GEANTS 2011

La bèstia ja ensenya les dents...
còpia del correu rebut fa un parell de dies (en castellà) .Ara sí que comença el compte enrere: 4 mesos, 7 dies...

Tor des Géants – Newsletter nº 1
Abril de 2011
Un saludo a todos,
ha llegado la primavera y casi todos hemos abandonado ya los esquís y las botas para ponernos las zapatillas y los pantalones cortos, y las ganas de hablar de trails y de montaña son cada vez más fuertes.
¡Pero todos vosotros habéis demostrado que ni siquiera en pleno invierno el deseo de formar parte de un evento como el TDG va en letargo!
Nos ha sorprendido mucho el hecho de que, en solo 5 días, todas las plazas disponibles para la edición de 2011 se hayan terminado. ¡500 inscritos en 116 horas significan más de 4 inscripciones por hora!. Un auténtico récord para una carrera de 330km y 24.000m D+.
Y aún más sorprendente es el número de personas que hubieran querido participar: la lista de espera ha crecido rápidamente y hoy cuenta con 230 inscritos.
Los corredores inscritos al TDG proceden de diferentes partes del mundo: el 42% son italianos (206), mientras el restante 58% son extranjeros, de los cuales 118 son franceses, 54 españoles, 26 belgas, 16 suizos, 14 americanos y 14 canadienses, 13 japoneses, 12 alemanes, 6 portugueses, 5 húngaros, 4 austriacos, 4 ingleses y 3 polacos. También contamos con la presencia de corredores procedentes de Dinamarca, Finlandia, Luxemburgo, Países Bajos, San Marino, Eslovenia, Grecia y Guyana Francesa.
La lista de espera es la novedad de este año, concebida para dar la posibilidad de participar también a quien no ha logrado inscribirse a tiempo.
Muchos se preguntan cuántas posibilidades tienen de entrar en la lista de los inscritos, pero nos es imposible hacer previsiones. Mas nuestra experiencia nos permite decir que normalmente un 10% aproximadamente de los inscritos inicialmente a una carrera, por diferentes motivos, no participa. Por tanto los que entrarán desde la lista de espera dependerán sustancialmente de este porcentaje de abandonos y del calendario agonístico que los corredores en lista de espera se hayan programado para la temporada.
¿Cómo tiene lugar la sustitución?
En el momento en que la organización recibe una renuncia, se pone inmediatamente en contacto vía e-mail con el primero de la lista de espera, enviándole las instrucciones para confirmar su inscripción. Cada corredor contactado tiene 48 horas de tiempo para concluir la inscripción, completando su propia ficha personal y procediendo con el pago. Si pasado este plazo no se da confirmación, el nombre del corredor se cancela automáticamente del sistema y se contacta al segundo de la lista.
Será posible pedir la propia sustitución hasta el 16 de agosto de 2011 a las 24:00 horas.
Certificado médico y aceptación de responsabilidad: os recordamos que debéis enviar por mail, fax o correo antes del 20 de agosto de 2011, el certificado médico de aptitud deportiva agonística y la declaración de aceptación de responsabilidad, descargable de la página “inscripción” del sitio internet.
Aceptando la declaración, de hecho os asumís la completa responsabilidad de vuestra participación a la carrera.
La organización se hace cargo de afiliar a todos los inscritos a la UISP (Unione Italiana Sport per Tutti) para garantizar la tutela del seguro de todos los corredores. El coste de afiliación a la UISP está incluido en la cuota de inscripción.
De todas formas se aconseja a todos los corredores que suscriban un seguro privado por lesiones, que cubra posibles riesgos en competición.
Una semana en Valle de Aosta
El Tor des Géants no es sólo un evento deportivo, sino sobre todo la ocasión para hacer un emocionante viaje a Valle de Aosta.
Esperamos que muchos de vosotros aprovechéis esta semana para visitar, quizás acompañados por parientes y amigos, nuestra región, rica de historia y de tradiciones unidas a la cultura de un pueblo que hace más de 2000 años combatía contro los antiguos romanos por su propia libertad y que ha crecido a los pies de las más bellas montañas de Europa.
Os proponemos un pequeño cuestionario que nos permitirá conocer vuestros planes y mandaros en nuestras próximas comunicaciones las indicaciones para pasar lo mejor posible una semana en Valle de Aosta.
Cuestionario
Gracias por vuestra colaboración, buen entrenamiento y os esperamos en el próximo boletín de noticias.
VDA Trailers


Aquest any, a per les quatre restants!


3 de maig del 2011

CURSES DE L'ABRIL

Riudoms - la Mola - Riudoms 2011

10-04-11
segons l'organització:
53,3 qm. i 2550 m. de desnivell acumulat. 
54,9 qm (opció Torre de Fontaubella) i 2950 m. de desnivell acumulat.

Enric - (54,9) 7 hores 04 minuts
Montse - (53,3) 9 hores 37 minuts



La Montse ens relata:
     Un dia espectacular encara que amb una mica de vent, divertit i amb bona companyia, Jose, Xavi, Krol i jo. Ens ho vam passar genial!!! La frase del dia "Que mierda bambas". La imatge "El Xavi orinant cara al vent a dalt els molins". Les sensacions, "estrena de la Krol en marxes de montanya i voler repetir".



7 ENA MARXA DE RESISTÈNCIA-24 HORES DEL CAP DE CREUS
23-24 D’ABRIL 2011- LLANÇÀ
(80KM I 2900 METRES DE DESNIVELL)

Enric - 12:09:23