22 de juliol del 2010

FINISHER EHUNMILAK "CENT MILLES DEL PAÍS VASC"




El dia 16/07/10 es va disputar la Ultra trail Ehunmilak, una prova de 167 qm i uns 11.000 i escatx metres de desnivell positiu, en règim de semiautosuficiència i amb sortida i arribada a la localitat de Beasain. La sortida es va donar el divendres a les 18:00 hores i es disposava de 48 hores per fer la travessa circular, passant pels llocs més emblemàtics de Guipuzcoa, com els cims d'Erlo, Hernio, Izaspi, Txindoki, Ganbo i Aizkorri (1528 m).
La prova ha estat molt dura i alhora una passada, aquests vascos si que en saben!!. "Por sus cojones" l'han fet més dura que la UTMB i no pas per les cotes ja que la més alta ha estat Aizkorri (1528 m), sinó per les contínues puja-baixa, puja-baixa. Les condicions atmosfèriques han estat dures: divendres i dissabte fred, pluja, molta boira i el diumenge calor. Un altre factor a tenir en compte ha estat la quantitat de fang acumulada, que qui més qui menys ha relliscat en més d'una ocasió si no s'ha trencat alguna cosa.
Apart d'això, la organització ha estat perfecte i més tenint en compte que era la primera edició. Els avituallaments complerts i els vascos molt compromesos. No han descuidat en seguretat, de fet el dissabte a les 17: 30 van neutralitzar el tram Txindoki i Ganbo per la seguretat dels corredors. Sortosament, vaig passar una mica abans i vaig poder fer aquest cim màgic, però quin patiment per baixar-lo.
La zona, fantàstica, són impressionants els paratges verds que tenen, les rouredes, les fagedes...  IMPRESSIONANT, per repetir!!!


El dijous sortíem de Reus una expedició formada per la Montse, el Pau, la Txell, el Jordi i un servidor, cap el País Vasc. Passada mitjanit, arribavem a la localitat de Segura i ens vam allotjar en una casa d'agroturisme molt xula (Ondarre), on ja estaven instal·lats el Marc i la Mar.
El divendres al matí recollida de dorsals, dinar, migdiada i a calçar-se les botes de guerra.
A l'ajuntament de Beasain vam deixar les bosses amb roba neta que ens trobaríem als dos avituallaments grans: Tolosa qm 77 i Etxegarate qm 130. Aquí vaig cometre l'errada que pagaria amb els peus: només portava dos parells de calçat, els de la sortida (Salomon Wings LAB) i els de Tolosa (Asics Trabuco). Vaig pensar que amb dos parells n'hi havia prou i un altre joc hagués estat l'idoni, ja que he acabat amb uns peus bastant trinxats (no vull saber el nombre de butllofes) a causa de la quantitat d'aigua i fang.


La primera nit, tot i ser fresca i plovisquejant la vaig portar prou bé, des d'un inici vaig anar amb el company Roberto d'Obrint traça a qui li he d'agrair el fet que en determinats moments, sobretot de la segona nit m'anés esperant, ja que anava tocadillo. Vam arribar al primer control gran (Tolosa) als voltants de les 08:00. Canvi de roba, calçat i mitjons, anavem xops. Passat Tolosa, comença el bo, pujar cap el Txindoki (voltants de les 17:00 hores), la pujada ja va ser prou dificultosa, pel cansament acumulat i per l'excés de fang, que en algun tram era impracticable. Si la pujada va ser dura, què dir de la baixada! aquí més d'una relliscada però sense conseqüències crítiques. Ens van deixar pujar el Txindoki pel canto d'un duro, ja que a les 17:30 van neutralitzar el tram per seguretat. En aquest punt un gruix important de corredors van anandonar. Un cop fet el Txindoki, tocava Ganbo, el segon cim més alt. La zona molt bonica sinó fos perquè una densa boira a prou feines et deixava veure les valises. Continuava fent molt fred i plovent (ja portava els segon parell de calçat xop). Arribada a Lizarrausti (un poble encantador), canvi de mitjons, però els peus ja comencen a fotre mala pinta i de seguida se'ns fa de nit, comença el patiment ultra. En aquest punt, suposo que ja portava un ibuprofeno i cap a les 21:00 un Durbitan (per la son)

Arribem al segon gran control Etxegarate prop de les 02:00 hores, sempre acompanyat d'en Roberto amb el qual decidim dormir una mica, ja que anem tocats de son i anem prou bé de temps. Dormim 1 hora i mitja i a les 03:30 arrenquem de cop. En aquest punt també defalleixen uns quants corredors. El fet d'haver dormit una estona ha ajudat força, però no, als meus genolls. Segon ibuprofeno i es fa de dia. Canvia totalment la temperatura, dia assolellat i calurós i ens preparem per pujar al punt més alt, el mític Aizkorri, però com no, per la part més dificultosa (el camino del calvario). Entrem per San Adrián i coronem el cim. Dalt l'Aizkorri unes vistes impressionants. A partir d'aquí ja comença el descens, tret d'algun tobogan que altre i comença a apretar la calor. Vora el qm 150 van desapareixent els efectes del ibuprofeno i torna el mal de genolls i el que és pitjor els peus ja gairebé no poden ni caminar. Els últims 15 qms es fan eterns. Només com a referència els darrers 10 estic 3 hores. A part dels peus, els dos últims avituallaments no omplo la bossa d'aigua, només el bidó i arribo sec.
Finalment arribada a Beasain a les 15:00 passades amb un temps total de 45:41:31.

Agrair des d'aquí el recolzament i companyia d'en Roberto, que si hagués tirat de ben segur hauria baixat de les 40 hores. Felicitar la resta de finishers, Txell, Jordi, Roberto i la fantàstica quarta posició d'en Marc i com no, agrair especialment l'acompanyament i suport en tot moment de la Montse i del Pau.
Cursa relament dura, de quasi trescents corredors que vam sortir el divendres, n'hem arribat 118, però molt recomanable. L'organització perfecte i la zona fantàstica. Ara a curar els peus, que no puc caminar més!