21 de maig de 2011

REFLEXIONS ULTRA TRAIL BARCELONA 2011





 










Ara fa una setmana que vàrem participar a la primera edició de la Ultra trail de Barcelona (Garraf), concretament el 14-05-2011, la qual forma part de la primera lliga de curses d’ultraresistència de la FEEC.


Aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica a causa de que probablement a alguns corredors se’ls penalitzi amb 4 hores per no haver segellat en un dels controls ja que es van perdre per culpa d'un veí cabronet que va treure algunes cintes i les va col·locar cap una altra direcció.


Doncs això mateix, molta polèmica. De fet aquesta setmana he estat víctima d’un enviament massiu de correus electrònics de corredors (majoritàriament capdavanters) indignats amb la presumpta decisió que pugui adoptar el Comitè, on cadascun d’ells hi deia la seva. També he mirat el fòrum de Corredors i està que treu fum. Jo no he entrat en aquest joc de contestar els correus ja que ni em vaig perdre ni crec que n’hi hagi per tant.


El que si em permetré el luxe, és de dir la meva en aquest petit espai i si que seré crític en algun aspecte que no em va agradar de l’organització perquè entrava en joc la seguretat dels corredors.


Em fa gràcia i a l’hora m’entristeix veure en el que s’està convertint aquest esport (cada vegada més competitiu). Cal aclarir que jo sóc d’aquells corredors del “montón” que va a gaudir del paisatge, a disfrutar i patir fins a cert punt, conèixer llocs nous i intentar acabar de la forma més digne i sencera possible (potser per això em resulta més fàcil donar la meva perspectiva).


Primerament cal dir que la cursa va ser dureta i ja no només per la distància i desnivell sinó per les altes temperatures del matí sense gairebé cap ombra on refugiar-se (és el que té la costa del Garraf) i la pluja de la tarda / nit.


Es tractava d’un recorregut en forma de vuit, a les 07:00 es sortia de Sitges fins a Begues. En aquest punt els que feien la modalitat trail tornaven cap a Sitges i els de la modalitat ultra podien escollir si retornar o continuar fins Torrelles de Llobregat. Em consta que a Begues es va retirar gent per deshidratació. El tram fins Torrelles és el polèmic ja que és on les llebres es van perdre. Un cop a Torrelles es retornava a Begues i cap a Sitges, l’últim tram discorria per dins una riera que baixava plena i amb força a causa de la pluja.


Crec que vaig finalitzar-la amb unes 19 hores 55 minuts però encara no ho puc assegurar ja que el famós Comitè no s’ha pronunciat amb la seva polèmica decisió i una setmana després de la cursa encara no s’han publicat els resultats.
 Tornant a la polèmica... primerament i amb molt de respecte, me’n ric de tots els ploraners que ploren per si els penalitzen amb quatre hores. Sent imparcial i escoltant les seves al·legacions puc comprendre els seus motius fins cert punt. Poden estar emprenyats perquè es van perdre i consegüentment no van segellar en un dels controls per causes alienes a ells i a l’organització. Sí que hi ha un reglament en el que diu que tots els corredors estan obligats a segellar en tots els controls i els corredors perduts al·leguen que un cop perduts van trucar a l’organització i aquesta els va dir que no s’amoïnessin per no haver segellat ja que neutralitzarien aquell tram. L’esmentat reglament també diu que el recorregut estarà perfectament senyalitzat i per culpa d’un sabotatge no ho estava. Doncs en què quedem? ... en fi que no em vull estendre en crítiques destructives que no porten enlloc. Si els penalitzen amb quatre hores, doncs mala llet!


Senyors! Teniu quatre proves més dins la lliga en les que podeu demostrar les vostres magnífiques qualitats físiques, aeròbiques i adaptatives i engrandir el vostre currículum! No us vindrà d’una prova! O us hi va... el vostre menjar, en aquesta prova? O us sentiu molt pressionats amb els contractes dels vostres espònsors, col·laboradors, patrocinadors... O potser... teniu baixa tolerància a la frustració... què sé jo!!!

Bé, ja havent-me desfogat, si que crec oportú mencionar el que crec jo és una errada de l’organització. Es tracta de l’últim tram. Concretament i si no vaig errat, entre Sant Pere de Ribes i Sitges, últims 8 o 9 km, en el darrer control/ avituallament i després de portar unes hores caminant / corrent sota la pluja i ja entrada la nit. L’organització m’informa que hauré de creuar i baixar per la riera i que hi baixa aigua. També m’informen que en el cas que estigui molt malament que els truqui. Primerament pensava que només es tractava de creuar dos o tres vegades la riera. Doncs no!! S’havia de baixar per la riera i al principi “rai”, però a mesura que anaves baixant cada vegada hi havia més aigua i baixava amb més força, fins el punt que t’arribava a mitja cuixa i sense possibilitat de baixar pels costats ja que estava farcit de mala herba i els seu pas era encara més dificultós. En un parell d’ocasions sort en vaig de tenir dels pals ja que vaig relliscar per culpa de la capa de sediments del fons de la riera (molt relliscosa).


Segons l’organització, no hi havia altra alternativa (estrany, si més no) ja que l’única solució era fer talls de carretera, cosa impossible (autopista, carreteres primàries). El que trobo més greu si no hi ha cap altre pas alternatiu és, que no hi hagués ningú de l’organització vetllant perquè ningú prengués mal, ja que després de 15, 16, 17 o 20 hores caminant, un no disposa dels reflexes ni capacitat de coordinació més òptims i més tenint en compte les condicions (pluja, cabal de la riera). Sortosament ningú va prendre mal! Si no, els podria haver caigut un bon puret a l'organització.
 No va ser el meu cas, però també hi ha gent que es va queixar que quan arribava a algun avituallament ja no hi quedava aigua o menjar. O bé, que als FINISHER’s del Trail (77km) no els donin un trist detall i 77km no són “moco de pavo”. Crec que és un aspecte que cal mencionar ja que la inscripció no era precisament econòmica (50 i 60 euros).
 Bé!! No vull “despotricar” més ja que no és el meu estil i sempre procuro buscar la part positiva. Sóc conscient que organitzar una cursa d’aquest tipus és molt dificultós i agraeixo que hi hagi gent que prengui aquesta iniciativa i ho faci amb tota la il·lusió, malgrat es cometin errades, però si es cometen se n’ha d’aprendre.

La podria resumir com un bon entrenament amb condicions no adverses però quasi, ...ha estat divertidot!




La Montse ens relata:


Jo com a participant del trail reivindico regal finisher!!!!!!! Ja que 77Km casi casi que són un Ultra.
Encara que vam patir molt per la calor, la pluja i després la riera ens hem de quedar amb la part bona... una experiència difícil d'oblidar on, un cop més, m'he superat a mi mateixa i on he fet amics amb qui compartir aquesta dura però bonica afició. També vui felicitar a la Mar que va estar tota una campiona i tant la gent que la coneixem com ella mateixa sabem que la segona classificació femenina li pertany a ella... Ptonets Mar!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada