15 d’abril del 2011

EXCURSIÓ A MONTSERRAT

El cap de setmana del 2 i 3 d'abril vam anar d'excursió pel Parc Natural de Montserrat (zona més simbòlica de Catalunya i lloc on es troba el santurai de la mare de Déu de Montserrat, patrona d'aquesta regió). Es tracta d'un massís de conglomerats format a base de còdols, sorra i un dur ciment calacri situat a la Depressió central on fa 50 milions d'anys hi havia un gran golf marí.
Concretament vam visitar la part oriental ja que el massís es divideix en dues parts separades pel coll de Migdia. Vam optar per l'oriental per tal d'ascendir al punt més alt: cim de Sant Jeroni, 1.236 m. (punt des del qual es divisen des dels Pirineus fins el mar i si el cel està clar es poden observar inclús Mallorca (que no va ser el cas), en aquesta banda també hi ha la zona de Santa Magdalena, el monòlit de Cavall Bernat, la zona de Sant Salvador i els Flautats i les serres de Santa Maria
Vàrem sortir el divendres i vam fer nit al pàrquing de cremallera de Monistrol de Montserrat a 170 m. (aparcament gratuït d'autobusos, furgonetes, autocaravanes...) i el dissabte des de la mateixa població de Monistrol, que està a tocar de l'aparcament, vam agafar el GR 96 o bé les senyals verdes i vermelles ( ruta de la Matagalls- Montserrat) i vam ascen dir fins al santuari. Després de posar-li un ciri a la Verge, vam fer una ruta per algunes de les ermites de la serra fins arribar a Sant Jeroni.
Excursió molt bonica per conèixer Montserrat i les seves particulars formes. Personalment massa massificada tant de feligresos, com japonesos, com guiris i algun friqui que altre, però es clar, Montserrat forma part del pack turístic de Barcelona (Sagrada Família, rambles, FCB, Gaudí i Montserrat), per això no és d'estranyar que pujant cap a Sant Joan un grupet de japonesos cosíssin a fotografies a la Lola, com si de la Hanna Montana es tractés. 


estació de cremallera de Monistrol de Montserrat 

pujant cap al santuari seguint la ruta Matagalls - Montserrat

provocant l'inprovocable

santuari de Montserrat 

posant un ciri a la Verge...


el que queda de l'ermita de Sant Joan (potser la més bonica..)


camí a Santa Magdalena


escaladors a punta pala..


la prenyada, l'elefant, el bisbe, la mòmia i tota la colla


 panoràmica del santuari


direcció Sant Jeroni


quelcom inversemblant


sí, sí! inversemblant


amb Collbató al fons


la Verge de Montserrat.. bé, la Montserrat


el punt més alt, Sant Jeroni


una que ja treu la llengua...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada