TOR DES GEANTS 2011 PART 4

Vam sortir de Cogne amb una fresqueta més que bona. Ens trobavem tots bé i estavem tranquils ja que portavem 7 hores d'avantatge al tall horari. Aquesta tercera etapa es preveia suau, eren uns 46 km i s'acendia un coll (col Fenetre di Champorche 2.827 m.), la resta, baixada fins el punt més baix de la cursa, 300 m. Tenint en compte que Cogne es troba a uns 1.500 m. ens esperava una bona pujada. Si no recordo malament, vam pujar per una vall i fotia un fred que pelava. De fet, i en aquest mateix punt, l'any passat hi vam passar de dia (amb en Jaume i en Josep Maria) i també va fotre un fred espectacular. El fet de passar-hi aquest any de nit (la nit abans clar) va suposar una injecció d'energia positiva (anavem bé!). A mitja pujada vam tenir un avituallament fantàstic al refugi de Sogno a uns 2.500 m. Hi havia de tot i tot era bo. Realment no em cansaré de retre homenatge a la organització, als refugis i als seus guardes, la gent valldostana i a tothom que ens vam trobar pel camí de com ens van cuidar i acaronar, quin nivellàs! (escric això i em venen unes ganes de tornar-hi.... ANEU-HI! no us deixarà indiferents!).

A Sogno, ens vam trobar amb el vasc Oscar Martin (aquest sí que està sonat, l'any passat va fer la Tor i aquest any venia de fer la Petite Trote a Leon UTMB), amb la càntabra Ana Bustamante (parella d'en Pablo Criado) i la valenciana Ana Sebastian (una altra que deixa-la estar...). Eren les 3 passades de la matinada i com he dit feia bastant de fred, per tant, vam menjar calent i no ens vam encantar gaire a sortir per no agafar fred. Ens quedaven 300 m. per assolir el coll. Un cop dalt ens esperava un descens de 2.200 m. fins la propera base vida. Això sí, es baixava bé. Quan es va fer de dia, el fred va cesar i va començar a apretar la calor. Quan vam arribar a Chardonnay, al km 130 aprox. i cap allà les 08:00 del matí vam aprofitar per treure'ns la roba d'abric. Ja portavem gairebé dos dies en cursa i el cansament es començava a fer evident. Sí, portavem 130 km però també portavem uns 11.000 m. de desnivell positiu i un parell de nits ben fresquetes i això el cos i el cap ho notaven però... amb una mica de patiment, com disfrutavem! Ens quedaven 1.100 m. de baixada i 18 km. Feia molta calor i com més descendíem més es notava. Vam veure de nou vegetació i molts passos d'aigua, ja que bona part de la cursa només vam veure pedres.

Vam arribar a Donnas a les 12:34 en Josep Maria, l'Àngel, la Eleonor i jo. Molt acalorats i cansats. Allà, com no! ens esperava la Montse. Ens va posar al dia de tot de com anaven els nostres amics: l'Eugeni Rosselló de la Pobla estava en el top ten (sense paraules...), el Marc Balañà també estava pel davant juntament amb en Jaume Garrosset i que els dos no havíen dormit. Ens trobavem al km 148.7 i teníem el tall horari a les 02:00 de dimecres per tant anàvem prou bé. Ara sí! tocava dormir una estona. No ho puc assegurar amb total certesa ja que com vaig dir no ho recordo pas tot amb exactitud però diria que era la segona parada que féiem per dormir. Vam quedar els quatre que dormiríem unes tres o quatre hores. No em va costar gaire adormir-me però amb la calor que feia, a les dues hores i poc em vaig despertar de nou. Podria dir que en aquest punt finalitzava una secció de la cursa. Perquè ho dic això? Bé... portava poc més de 50 hores amb en Josep Maria i l'Àngel, amb la Eleonor no tant, i tenia un problema, no podia dormir més i havíem quedat els quatre de sortir una hora més tard. Després de debatre-ho amb la meva consellera Montse vaig pensar que no era qüestió de regalar hores i abans que estar una hora deambulant per la base vida vaig decidir reempendre la marxa en solitari.

Així doncs, vaig quedar amb la Montse que informés de tal decisió als meus companys fins llavors i que els digués que ja ens retrobaríem més endavant.

TOR DES GEANTS 2011 PART 3

Havent menjat i havent-nos abrigat, sortim de Valgrisenche  a les 23:49. La segona etapa és la que s'ascendeix al punt més alt de la cursa (col Loson 3296 m.). En total són tres colls, el primer d'aquests (col Fenetre) el vam fer de nit i cap allà les 5 del matí de dilluns arribàvem al poble de Rhemes Notre Dame després d'un descens vertiginós (1100 m. negatius en 4,5 km). No ens vam encantar gaire i vam continuar per tal de fer el primer 3.000 (col Entrelor). Ja se'ns havia fet de dia i la son començava a apretar. L'ascensió es va fer dureta, gairebé 1300 positius de cop. Arribem a Eaux Rousse a les 10:25 amb solet i bon ambient, només arribar veiem gent dormint al solet en unes hamaques. Portavem poc més de 24 hores de cursa, uns 79 km i una mica de son, així que vam decidir descansar una mica, el tall horari el teníem controlat. Vam demanar a la organització algun lloc per dormir i ens van dir a l'hotel. En un primer moment vaig pensar que s'enfotien de nosaltres, però molt alegrement em vaig equivocar. Al costat de l'avituallament hi havia un petit hotelet rural. El millor de tot és que en Josep Maria va reconèixer al propietari ja que l'any passat va parar a fer un cafè amb en Jaume.

El propietari molt amablement ens va cedir una habitació amb diversos llits i lavabo. Va ser un luxe, vam dormir entre 2 i 3 hores, però que bé que vam dormir ! sense soroll, amb un lavabo net a la nostra disposició... un luxe i a sobre gratis! Tant aquest home com tots els valdostans en general realment ens van acollir molt bé durant tota la cursa. A part quan els dèiem que erem catalans perecebiem molta complicitat (a aquesta gent no els digueu italians, són valdostans!). Llàstima que no recordo ni el nom de l'home ni de l'hotel perquè amb molt de gust en faria propaganda.

Tant en Josep Maria, com l'Àngel, com jo ens vam llevar amb molta energia i amb ganes d'afrontar el col Loson ( uns 1700 m. positius de cop). Vam començar a pujar cap allà les 14:00 hores i amb certa calor. Poc després d'abandonar el poble, vam accedir al Parc Nacional Gran Paradiso i mentre pujàvem contemplàvem un dels gegants d'Europa, el Gran Paradiso. L'ascens, tot i que va ser llarg i dur, se'm va fer més distret que el col Entrelor. Mentre ascendiem se'ns va ajuntar una noia italiana, la Eleonor, amb qui compartiriem uns quants km (una noia un tant peculiar). Un cop al col Loson, feia bastant de vent i fresqueta així que sense encantar-nos, vam beure una mica de cola i birra al vivac que teníen muntat els guardes forestals a 3.300 m. (és d'agrair perquè fotia una fresqueta bona!) i avall que fa baixada.

I com tot el que puja, baixa, vam baixar 1.700m. de cop. Vam baixar "xino xano" fins a Cogne, cap a les 21:24. Allà em vaig la trobar la Montse amoïnada ja que segons els seus càlculs hauríem d'haver arribat unes 3 hores abans (el temps que vam estar dormint a l'hotelet). Ja em vaig guanyar el primer moc i per contra el catxondeig amb els correcats que estaven per allà. La dona patint i tu dormint a un hotel, jajajaja!. Portavem gairebé  36 hores de cursa i uns 102 km. En aquesta base vida tampoc hi vam dormir, ens trobàvem bé i amb gairebé una tercera part de la Tor feta. Vam canviar-nos, menjar bé i calent per tal de reemprendre la marxa a les 23:00 juntament la Eleonor, en Josep Maria i l'Àngel.

TOR DES GEANTS 2011 PART 2

Bé, com vaig dir en la primera part, procuraré no extendre'm gaire (procuraré !...), entre altres coses perquè després de dos mesos no ho recordo pas tot.

Sortim diumenge dia 11 de setembre a les 10:00 amb moltes ganes i il·lusió. Recordo que el primer dia (o primeres hores) vaig anar una estona amb el grupet de correcats. Tot i que els dos primers dies vaig anar amb l’Àngel i en Josep Maria de Tarragona, al principi vaig sortir al meu aire i va ser quan vaig conèixer els correcats (Bodi, Manels, Sergi i Clave) i l’Enric d’Alpicat a qui ja coneixia, també vaig conèixer a l’Ana Sebastian de València. Vaig compartir tant sols una estona ja que aquesta gent anava més forta.

Diumenge al mig dia arribo al primer control a la Thuile, allà menjo una mica i sant tornem-hi. Després de la Thuile ja m'ajuntaria amb en Josep Maria i l'Àngel (Trote extrem) ja que portavem un ritme similar. Portavem una estratègia similar, "no parar a dormir si realment no teníem son" i així ho vam fer.



La primera etapa, la vaig afrontar amb força i ganes, constava de tres colls i encara anava fresc. El primer coll  (col d'arp) el vaig pujar prou bé i el vaig baixar trotant (a diferència de l'any passat) que ho vaig fer gairebé tot caminant. A la tarda/vespre, després de la Thuile i si no recordo malament, se'ns va girar mal temps i els

dos darrers colls els vam pujar amb pluja. Passat el primer (passo alto) no veiem gaire clar tornar a pujar a 2.800 i pico m. amb aquell mal temps(fred, vent i pluja). Suposo que vam pensar que no era qüestió de donar massa marge al tall horari. La qüestió es que vam continuar, vam pujar el (col de la crossatie) i vam seguir fins el final d'etapa, Valgrisenche. Vaig arribar a les 22:49 amb en Josep Maria, ben xops i amb gana, però sense gaire son. En aquest punt suposo que va ser un encert no encantar-se gaire.

De fet, només hi vam estar una hora. Tal i com havíem dit que només dormiriem quan realment tinguessim son, així ho vam fer. L'any passat vaig parar a dormir, a part em sembla que vaig arribar a Valgrisenche una o dues hores més tard. Així doncs, a les 23:49, l'Àngel, en Josep Maria i jo sortim de Valgrisenche per tal d'afrontar la segona etapa. Les sensacions eren bones, ja que en comparació amb l'any anterior anava més ràpid. Portavem 12 hores de cursa, no havíem dormit però tampoc teniem gaire son, la Tor estava en marxa i ens sentiem forts! El temps de moment no acompanyava gaire però la previsió era bona, així doncs, gas!                                                                               PD - Tenia intenció de deixar enllestida la crònica en dues parts, però vist que estic una mica encantat i que tenim el bloc una mica abandonat, he decidit fer la crònica en no sé quantes parts. El que si sé és que la PART II acaba amb la primera etapa de la Tor (Courmayeur - Valgrisenche 48,6 km i uns 3.750 m. positius).