Cronoescalada La Mola

La Montse ens relata:

El dia 13 d'agost em vaig aventurar a realitzar la meva primera cronoescalada. Sempre intentant superar els meus propis reptes, amb l'ajuda de l'Enric, que em va acompanyar a fer els meus entrenaments setmanes abans. Vaig aconseguir un temps de 49 minuts. Uns 49 minuts de molta calor i molt patiment, ja que, a diferència de les curses, on acostumo a tenir alguns moments de baixar ritme i recuperar, aquí no disposava d'aquests instants. La calor era extrema tot i sortir a les 6 de la tarda i la pressió psicològica encara ho era més. Vaig sortir de la plaça de l'Església amb moltes ganes i un sac de nervis a l'esquena. Quan corria per la pista asfaltada (primer tram de la prova) veia tot aquell plegat d'esbarzers carregats de móres, on sempre parava als entrenos i el jefe em fotia pressa i recordava les seves paraules per no caure en la tentació (ja ho veieu, les móres són la meva perdició). Un cop vaig aconseguir arribar a la segona part, la tartera, vaig començar a tenir aquells pensamente de ( QUE COLLONS FAIG AQUÍ! ), però amb pas ferm i decidit vaig continuar amunt. Arribo al km 2,2 i només em quedava superar la paret de roca. Realment, tot i tenir vertígen, és el tram que més m'agrada. Començo a pujar la canal (últim tram) ajudant-me amb les mans i notant com les pulsacions se m'acceleren per moments. Quan vaig veure el senderó que em portaria al castell se'm va obrir la llum, però alhora se'm va tancar l'oxígen de cop. Amb el cor a tope, la llengua a fora i l'ànima dos metres enrere vaig començar a fer un símil de trote que travessant La Mola em va portar fins al castell. Ho vaig aconsseguir!!

Aquell mateix dia, el meu pk, en Pau de 4 anyets, es va estrenar en la seva primera cursa amb el dorsal 122. Una cursa de 150m on va quedar primer classificat. Orgullosa d'ell, pel seu esperit lluitador, li vaig dedicar la que va estar la meva primera Cronoescalada.