NÚRIA - QUERALT 2011

Acabat el juny, torno a la càrrega. El juny el volum de quilòmetres i curses ha estat suau ja que el maig ja vaig castigar prou el cos i sabent el que em venia el juliol no era per passar-se gaire. Així doncs pel que fa el juny, amb la Montse vam fer la ruta del Císter en BTT i una setmana després, el dia 18, vam fer la Fredes - Paüls (46 km 1.500 m+ i 2.300 m-). Bé, la Montse per problemes gàstrics va haver de deixar-ho córrer al km 25 a Caro.

Només començar el juliol, la cosa ja canvia, s'han acabat les curses / ultres arràn de costa i desnivells moderats per donar pas a l'alta muntanya, altimetries de vertígen, cotes per sobre de 2.000 m., companyia de vaques, de merdes de dos pams, de cavalls, de prats sense arbres, de tarteres, de canviar la motxil·la minimalista de Salomon per l'Endurance de Raidlight, de portar indubtablement els pals... En fi, ha arribat l'hora de la veritat.

I què millor que començar el juliol amb la Núria-Queralt, la clàssica de les clàssiques a Catalunya.

Ha estat la primera vegada que hi participo i la veritat és que és molt bonica i molt recomanable, per alguna raó aquesta era la 21ª edició d'aquesta clàssica.

Aquest any com a novetat, està inclosa dins la I Lliga de curses d'ultraresistència de la FEEC i concretament és la tercera de les cinc ultres que formen part d'aquesta lliga.

La travessa consta de 92 km, uns 5.000 m+ i uns 6.300 m-, se surt des del Santuari de Núria i es finalitza a Berga, el punt més alt és el Pas dels Lladres, cota 2.536 m.

Com que amb la Montse teníem uns dies lliures vam decidir anar a passar la setmana de Sant Pere als Pirineus. Vam començar per l'Aragonès: Sabiñánigo, Torla (autocaravanes, vehicles non grats al PN Ordesa y Monte Perdido), Laspaúles, Ainsa, Benasque i vam continuar pel Català: Vielha, Port de la Bonaigua (amb cremada de pastilles de frens inclosa, baixant el port), Esterri d'Àneu, Sort, la Seu d'Urgell, túnel del Cadí i ens plantem divendres a Queralbs.

Vam fer nit al pàrquing del cremallera ja que l'endemà l'hauríem d'agafar per pujar a Núria.

Dissabte 2 de juliol a les 11:00:00 es dóna el tret de sortida amb el repic de campanes del santuari, prèviament i en la recollida de dorsals saludem cares conegudes com en Marc, en Toni i un parell de vascos, en Xabier i en Javier, que curiosament, amb un d'ells vam acabar junts l'Ehunmilak l'any passat i que ens tornarem a trobar el setembre a la Tor. Em despedeixo de la Montse i en marxa!!!

Només començar ja noto que tinc alguna cosa al ventre que està donant voltes i em donarà algun mal de cap que altre. Inicialment no li dono importància ja que ho associo als nervis previs de cursa i la nit abans ja havia buidat el dipòsit, per tant aquella sensació hauria de desaparèixer en qualsevol instant. Els primers 9 kms resulten còmodes amb puja-baixa suau.

A partir del km 9, la cosa s'anima, ascensió al Pas dels Lladres, 4 kms i 700 m+. Passem de 1.800 m. a 2.536 m. En l'ascensió noto que el monstre que porto a la panxa té ganes de gresca, em sento dèbil i amb dolor al ventre. Busco algun arbre per evacuar-lo quan abans millor, però a més de 2.000 m., d'arbres, més aviat pocs, així que decideixo continuar fins dalt amb els dolors. Un cop a dalt si que ja no puc més i l'únic que veig és un cercle de pedres d'uns 2m. de diàmetre i uns 70 cms. d'alçada, (espai per protegir-se del vent) i no dubto en anar a buidar les meves misèries (em sap greu si algú té pensat refugiar-s'hi ja que hi trobarà un regalet, però això sí que era una emergència!).

"Cosa pudenta fora del ventre". A partir d'aquí vaig pensar que s'hauríen acabat els meus problemes,  jajaja, il·lús de mí...

Començava el descens fins la Molina, uns 1.200 m-, així que em vaig posar a córrer, però notava que encara portava alguna cosa al ventre i corrent em produïa una sensació bastant molesta. Així que quan començaven a divisar-se arbres vaig haver de fer una segona parada obligatòria. Em sentia bastant dèbil, feia unes 4 hores que havia sortit i no havia menjat res. En aquesta segona parada el monstre va sortir en un estat més liquós i vaig pensar que "tururut viola". Tenia una descomposició de cavall, amb dolors i dèbil, però vaig continuar fins la Molina. En aquest punt hi havia avituallament sòl·lid i vaig decidir menjar si no, sí que era carn de canó. En aquest punt, em vaig atrevir bastant ja que les opcions culinàries eren amanida de pasta i gaspatxo. Vaig pensar "from lost to the river", si continuava descomposant-me, poc més duraria i si no menjava, encara duraria menys. Així doncs, em cardo un plat de pasta i un de gaspatxo (amb dos collons mariner!). La qüestió és que vaig assimilar bé el menjar i tot i que tindria una sensació estranya a l'estómac durant bona part de la cursa, no tornaria a treure cap animaló més.

Surto de la Molina, pujant per les pistes d'esquí fins el Coll de Pal (2.112m.). Mica en mica vaig recuperant forces i començo a treure'm del cap l'opció d'abandonar. Una vegada dalt, baixem fins el refugi de Rebost seguint el mateix itinerari que la travessa Cavalls del Vent i arribo a Bagà (meitat del recorregut) amb més bones sensacions. Menjo un plat de verdura, saludo a la Montse i sant tornem'hi. En aquest punt he conegut l'Enric d'Alpicat, un altre que també ens trobarem a la Tor.

La segona meitat m'he sentit molt millor i mica en mica he anat avançant gent. Aquest tram, fins Gisclareny ha estat molt bonic i a partir d'aquí ja se m'ha començat a fer fosc. Arribada a Saldes i ànims que queda l'última pujada, 1.200 m+ fins el refugi d'Ensija. En l'ascensió he suat moltíssim, hi havia molta humitat, el que he arribat a beure també ha estat considerable, no recordo quantes vegades he omplert la bossa d'aigua. A partir d'aquí, comença el descens fins el final, sense oblidar alguna pujadeta cabroneta cap al final (pujada a Queralt). Finalment  arribo a Berga, poc després de les 7 del matí, amb un temps de 20 hores i 13 minuts i posició 113.

Molt content d'haver-la pogut acabar després del que m'havia arribat a passar pel cap en la primera part de la cursa. Tot i que si hagués hagut de fer més paradetes inoportunes no hagués dubtat a abandonar ( que no estem tan sonats!!!)

Aquestes són les dades de la cursa:

Inscrits: 398

No sortits: 24
Sortits: 374
Abandonats: 154
Arribats: 220