FINISHER'S ULTRA TRAIL SERRA MONTSANT 2010

El 16/10/2010 la Montse i un servidor vàrem participar en la segona edició de la UTSM. La prova va discórrer al voltant del Parc Natural del Montsant (Priorat) i com a novetat d'aquest any el sentit era invers al de l'any passat, també com a novetat, el temps màxim en realitzar la prova era de 24 h i la possibilitat de participar en equip. El recorregut era de 97 qm amb un desnivell positiu de 3.500 m. La Montse s'estrenava en el mundillo ultra ja que encara no havia realitzat cap prova d'aquesta magnitud.

I en el seu debut què millor que participar en equip i així va ser, des de l'inici fins la fi, vam fer el recorregut plegats. La sortida com l'any passat es va donar a Cornudella del Montsant, per anar cap Albarca i Ulldemolins. A partir d'aquest punt es passava per la zona més humida i fresca del Parc. Seguidament, Margalef, la Bisbal i Cabacés, en aquest punt hi havia avituallament complet i vam aprofitar per abrigar-nos ja que se'ns començava a fer de nit. A partir d'aquí, pujada cap a la Figuera i les Vilelles. A partir d'aquest punt començava el desnivell positiu més gran amb uns 700 m. El segon avituallament gran ens el vam trobar a Scaladei, punt en el que se'ns

va unir en Xavi, amb qui vam anar fins al final. A partir d'aquest punt venia el tram més tècnic en el que ascendíem a la Serra Major pel grau de l'escletxa (tram equipat amb cordes), ja dalt de la Serra Major va començar a bufar un vent molt fred, ens vam perdre en més d'una ocasió a causa de la poca senyalització (punt a millorar per part de la organització) i el cansament començava a fer-se evident. Finalment arribem a la Morera on comencem el descens d'uns 8 qms fins a retornar a Cornudella. I si senyors l'equip LA CARNISSERIA FINISHER, amb un temps de 22:39:23. Bon debut de la Montse, sense patir lesions i amb bones sensacions. Esperem que en breu, ella mateixa expliqui les seves sensacions...
Montse ens relata:
El meu debut en un Ultra, la UTSM.
Per fi em decideixo a redactar la meva crónica. Una travessa de llarga distància amb un cúmul de sensacions difícils de descriure, axí que ho faré el millor que pugui.Dissabte, 16 d’octubre, a les 10 del matí es dóna el toc de sortida, sorto amb molta il.lusió i molts nervis per no saber com anirà, em reconforta saber que m’acompanya l’Enric, i que en tot moment tindré el seu recolsament. Faig el recorregut amb molta força i vitalitat, disfrutant com una cabreta per la montanya, però avans d’arribar a l’avituallament de Cabacés vaig haver de baixar el ritme, una butllofa maleïda em feia la guitza. Un cop recuperades les forces i disimulant amb un compid la butllofa i una mica més tapadets per afrontar la fresqueta de la nit ens posem en marxa. La nit, el cansament, la falta de costum, tot plegat em va passar factura amb un atac de son, un moment vastant fotut, ja que no ho pots controlar, em vaig recuperar a Scaladei, segon habituallament complert, també dir que allí ens vam ajuntar amb el Xavi, que amb el seu bon sentit de l’humor ens va fer riure una estona (gràcies Xavi). El pitjor que recordo d’aquesta travessa és el fred que vaig passar a la Serra Major, ja que la suor se’m va quedar gelada al cos, però no era impediment, ja faltava poc... Se’ns feia de dia i veia Cornudella, QUINA SATISFACCIÓ!!! El millor no ho puc resumir en una sóla cosa, va ser el conjunt de tot.. només que per aixó ja val la pena haver-te conegut.. Gràcies per tot Enric.