Ja recuperat completament d'aquest repte escric aquestes línees del que ha estat una experiència extraordinària. Malgrat no haver-ho pogut acabar, ha estat una bona lliçó i em sento realment orgullós d'haver realitzat aquests 187 qm. i prop de 15.000 m de desnivell positiu. Per una banda perquè no he acabat tant espatllat com en d'altres i pèr altra perquè ja tinc el gusanillo de tornar i acabar la feina (per això hauré d'esperar dos anyets ja que sembla ser que la Tor serà biannual).
La primera lliçó és que m'ha fet tocar de peus a terra. Probablement era un repte que m'esqueia una mica gran, tenint en compte la meva experiència en llarga distància. Tot i tenir una UTMB, una Ehunmilak i diverses de 100 qm. a l'esquena, porto en aquest mundillo des del 2008 (o sigui, soc un pipiolo) i més quan veus corredors que porten vint o més anys d'experiència i que la mitjana d'edat a la Tor rondava els 40 anys. En aquest sentit m'afalaga saber que encara em queda bastant per aprendre, si les lesions em respecten es clar.
La part positiva, que realment és el que conta, és que m'he conscienciat de la importància en els entrenaments i la diversitat de disciplines esportives a treballar, que no només de córrer es forja un ultrafondista.
Segons el meu parer he arribat a la conclusió que l'entrenament s'ha de basar en treballar una bona resistència, una bona musculació (força) per prevenir lesions articulars, una bona capacitat de sofriment (resistència psíquica) i molt d'optimisme. Per tant aquest 2011 l'enfocaré d'una altra manera. Primerament, dos sessions setmanals d'spinning per treballar resistència i musculació de cames, una o dos sessions setmanals de natació, una sessió setmanal de musculació de tronc inferior i una de tronc superior, una sessió de córrer i una de tirada llarga (de 5 a 6 hores), més alguna de bicicleta de muntanya i el que considero del més important, molts estiraments. Queda molt bonic plasmar-ho en escrit però aquesta és l'intenció, (moltes coses pels pocs dies que té una setmana) abans que res però, he de deixar de fumar (la incompatibilitat més gran en un esportista!!!). Aspecte clau per progressar i per recuperar-se adequadament.
Bé!! després de fer una mica d'autocrítica (constructiva lògicament) relataré la meva experiència a la Tor. Començant pels dies previs, durant la travessa i els dies després)
Els dies previs, els vaig afrontar amb bastant d'estrés, principalment perquè era la primera edició de la Tor i tampoc tenia massa informació de com afrontar un repte de 330 qm i 24.000 m. de desnivell positiu en un temps de 150 hores, que tot i ser non stop, hauries d'anar amb una estratègia definida de com gestionar el descans, les hores de son i el material a portar.
La organització (que val a dir, va ser esplèndida) t'informa que es tracta d'una travessa circular per la Vall d'Aosta, es baixa per l'Alta Via 2 i es puja per l'Alta Via 1. Al llarg del recorregut disposes de 7 bases vida en les que et pots dutxar, menjar calent i dormir.
Courmayeur – Valgrisenche 49 km 3996 D+
Valgrisenche – Cogne 56 km 4141 D+
Cogne – Donnas 44 km 3348 D+
Donnas – Gressoney St Jean 53 km 4107 D+
Gressoney St Jean – Valtournenche 39 km 2601 D+
Valtournenche – Ollomont 44 km 2702 D+
Ollomont – Courmayeur 48 km 2880 D+
A partir d'aquí, cada corredor hauria de decidir on dormir (els que dormien) i quant de temps. Una de les coses que he après, és que a la Tor s'ha de dormir el mínim, per tal d'alliberar-te d'un factor clau en la pressió psicològica (els talls horaris). Les dues primeres etapes ( Courmayeur - Valgrisenche i Valgrisenche - Donnas) els talls horaris són més flexibles, però des del tercer, es van escurçant. Per tant, si apures molt al principi, t'obliga a anar a pinyó quan ja comences a anar tocat. Crec que aquest factor va influir en la meva decisió de retirar-me ja que quan estava a 10 qm. d'arribar a Gressoney, era plenament conscient que no podria parar a descansar si no volia quedar exclòs per tall horari.
Continuant amb els preparatius...
Davant la desconeixença a on m'havia fotut em vaig començar a assessorar a diferents fòrums (el atleta, corredors..). Al de l'atleta concretament, veus la idea que porten molt bons ultrafondistes d'àmbit nacional i et pots fer una bona idea. A partir d'aquí vaig començar a fer els preparatius de material (un bon mal de cap). En els fòrums es comentava que la organització facilitaria a cada corredor una bossa de 50 l. per tal que a cada base vida cada corredor pogués disposar de tot el que cregués necessari per afrontar els 330 qm en 6 dies.
Si no recordo malament, el material que tenia l'intenció de portar era:
- sis jocs de calçat (un de gore tex), un per cada dia (ja vaig tenir una mala experiència a Ehunmilak quan vaig acabar amb els peus amb unes quantes butllofes degut al mal temps i no volia tornar a cometre l'error de no tenir calçat sec). La previsió del temps a Courmayeur una setmana abans de la cursa era de pluja i neu a 3000 m.
- 14 parells de mitjons, uns de llargs
- un parell de pantorrilleres compressives
- dues gorres (una sahariana)
- 5 buff (dos tèrmics)
- Motxilla RaidlightEndurance
- Pantalons impermeables (material obligatori)
- Un impermeable
- Un paravent
- 3 pantalons curts
- 4 malles llargues
- un joc de bastons LEKI
- 6 samarretes màniga curta i 4 de màniga llarga
- 4 jerseis tèrmics
- 3 jocs de guants (1 impermeables i paravents)
- 2 frontals (PETZL Myo RXP i Tikka) amb piles suficients
- Una funda vivac, un llençol de cotó, una funda per la motxilla
- farmaciola: Ibuprofeno, Durbitan, pastilles potabilitzadores d'aigua, comprimts de magnesi, Fortasec, cinta compressiva, Compped, Compeed stick, vaselina, genollera rotuliana, tovalloletes amb alcohol, esparadrap, tirites, manta tèrmica, xiulet, pomada glúteo seco
- Aliments: fruits secs (avellanes, ametlles, baies de Goji), barres Power bar, Gel Power bar, gels Overstim's, sals HIbryd Overstim's
- Uns mini grampons (a dos setmnes de la Tor hi havia neu a 3000 m)
- Unes mini polaines Raidlight i unes altres de neu Millet.
- Unes ulleres.
- Un Ipod Schuffle (mini)
- Dues tovalloles d'assecat ràpid (una petita per portar a obre)
- Unes xancletes
- sis jocs de calçotets
La sorpresa va ser a l'hora de recollir el dorsal (210), la bossa que ens van donar, a prou feines tenia una capacitat de 30 l. Lògicament, tot el material mencionat no hi cabia ni de conya. El que no vaig dubtar era en prendre tres parells de calçat, sense comptar els que portaria posats, cosa que em va portar a reduir considerablement l'aspecte roba.
Material que vaig prendre i va resultar innecessari: polaines de neu, mini grampons, funda vivac, llençol i funda motxilla.
Material que considero imprescindible a part de l'obligatori: tovallola i xancletes (per les bases vida), calçotets per cada dia, farmaciola especialment glúteos secos i Compeed stick, mitjons a mansalva, mínim un parell de joc de guants (uns de calents), mínim dues malles llargues, mínim tres parells de calçat contant els que es porten posats (uns de gore tex), impermeable
Hauré punxat pels genolls!!! però vaig acabar amb els peus intactes!!! Compeed stick un gran invent!
També inclouré com a preparatiu que dotze dies abans de començar la Tor, vaig deixar de fumar completament (ja em val!!!!) Consegüentment, els quatre dies que vaig estar caminant per la Vall d'Aosta, vaig treure mocs a punta pala. La cagada.... només retirar-me, vaig anar a comprar un paquet de cigarrets (no diré que és per aspectes psicològics sinó per capullesa). Per tant el pròxim objectiu ha de ser DEIXAR DE FUMAR. L'objectiu que s'ha de marcar qualsevol esclau de la nicotina.
La cursa
El diumenge 12/09/2010 a les 10:00 es donava el tret de sortida a Cormayeur. Els minuts abans és quan et planteges què collons fas aquí, quina panda de sonats!. De fet, no sé el número total de corredors que erem a la sortida, em sembla que no arribàvem als 400 i per tant, res a veure amb la sortida de la UTMB. És en aquests moments quan comences a donar voltes (com respondran els genolls (el meu taló d'Aquil·les), porto el suficient material, quan i quant dormiré, com acabaran els peus...).
D'entrada vaig optar per córrer el menys possible perquè fent números vaig veure que es podia acabar caminant-la, sense encantar-se lògicament i principalment pels genolls, ja que feia un mes havia fet cavalls de vent i vaig tenir molèsties (que ja venia arrossegant de Ehunmilak). Un altre motiu era el terreny, la UTMB al seu costat és una aurtopista. La Tor sí que és muntanya en estat pur (molta roca, trams tècnics, trams amb cordes, passos alts...) em va recordar la "Porta del cel". Així doncs m'ho prenc amb filosofia. La primera etapa la vaig fer en unes 12 hores (Courmayeur – Valgrisenche 49 km 3996 D+) Va ser l'única etapa en la que vaig tenir mal temps, pluja i per això vaig optar per dormir a Valgrisenche (unes dues hores) dutxa i canvi de roba i calçat.
a les 03:55:00 sortia de Valgrisenche per afrontar l'etapa amb els punts més alts de la travessa (Col Entrelor 3.000 m. i Col Loson 3.299 m.) amb un desnivell positiu prou maco (Valgrisenche – Cogne 56 km 4141 D+). En aquesta etapa i concretament arribant al control de Rheme Notre Dame, em van avançar en Jaume i Josep Maria del Trote extrem (que de fet no ens coneixíem personalment). Aquesta etapa ja prometia, només començar 1200 de positiu en 11 qm. (per anar escalfant) Col Fenetre. Continuem amb 1283 de positiu en uns 5 qm. per pujar al Col Entrelor i per acabar 1642 de positiu en poc més de 10 qm. per pujar al Col Loson.
L'etapa va transcórrer pel Parc Nacional Monte Paradiso (espectacular), i com tot el que puja, baixa, les baixades també eren de 1.000 en 1.000. Baixant del Col du Loson, trams amb cordes, però en cap moment vaig témer per la meva integritat que ja és prou. Arribava a Cogne a les 22:40. Sopar, dutxa i dormideta de tres hores. Sortia de Cogne a les 04:20 de dimarts (Cogne – Donnas 44 km 3348 D+) aparentment etapa suau ja que el desnivell de pujada es concentrava al principi. En aquesta etapa em vaig retrobar amb en Jaume i en Josep Maria i des d'aquí fins el final aniríem junts. Tot i que aquesta 
etapa era gairebé tot baixada no vam dubtar cap dels tres en fer-la a peu, ja que començavem a notar els quàdriceps carregats. Amb tot, vam arribar a Donnas a les 17:56. En aquesta etapa hi havia tall horari a les 02:00 del dimecres. Vam optar per menjar bé, dutxa i dormir 5 hores. De fet sortiem de Donnas a les 01:17 (el tall era a les 02:00) personalment crec que va ser un dels errors, ja que no ens podíem permetre tal luxe. Aquí ja començava la guerra psicològica, sumant primeres molèsties als genolls. Val a dir que no vaig recórrer als Ibupprofeno ni els Durbitan i que la dormideta de 5 hores va anar d'allò més bé. A la 01:17 començavem la quarta etapa (Donnas – Gressoney St Jean 53 km 4107 D+) (per molts corredors la més dura) la més llarga i en aquesta també enganyava el perfil ja que on deia que era pla, no era pla sinó que anaves flanquejant, i el mateix a dir en la baixada. En aquesta baixada, en Josep Maria va patir una lesió i ja baixava dopat i a un servidor els genolls se li començaven a queixar. Vam arribar a Niel a les 17:06, a 13 qm. del final d'etapa Gressoney. Amb aquests 13 qm. encara ens quedava 800 i pico de positiu i el pròxim tall horari era a les 01:00, cosa que volia dir: no dormir, menjar ràpid, dutxa i sant tornem-hi i així va ser, a Niel, que donàvem per finalitzada la nostra travessa. Amb uns 187 qm. a les cames i vora els 15.000 m. de desnivell positiu. De fet, una distància i desnivell mai fet fins ara, per això, em dóno com satisfet, però.. allà hi torno a acabar la feina, no sé quan.. però hi torno!!
Com sempre agrair el suport incondicional de la Montse, familiars i també per la Txell.
L'endemà dijous vam tenir el plaer de conversar amb el segon classificat, un dels ultrafondistes més grans d'aquest país i del món, Salvador Calvo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada