II ULTRA TRAIL BARCELONA

UTBCN
28, 29/04/2012 Sitges (Barcelona)
106 km  4.750 m+

HTBCN
28, 29/04/2012 Sitges (Barcelona)
72 km  2.805 m+

Segona edició d'aquesta ultra. L'any passat la Montse i un servidor hi vam ser i un cop acabada vam decidir que no hi tornariem, motiu? Principalment perquè no ens va agradar l'últim tram de cursa i perquè vam considerar que va ser un risc innecessari el fet de fer passar els corredors per la riera tal i com baixava de plena reflexions-ultra-trail-barcelona-2011. Els organitzadors van tenir la mala sort que algú va sabotejar el marcatge i va fer que uns quants corredors es perdessin amb les consegüents neutralitzacions d'algun tram a posteriori i el descontentament d'alguns. Així doncs l'idea era no tornar-hi, PERÒ...

Quan estavem a Xerta fent les Fonts a finals de març, la Montse estava amb l'Ana Sebastian i  l'Olga, amb qui ja havíem coincidit a Canàries i en alguna altra cursa. El curiós es que aquesta noia i com a novetat d'aquest any, estava en la organització de l'UT Barcelona. La Montse li va comentar l'experiència de l'any passat i l'Olga li va dir que enguany la organitzaven ells i que entre altres coses, havien variat el recorregut (per cert havien incrementat el desnivell positiu). La Montse i jo ja teniem més o menys el "planning" fet i volíem fer la Riudoms - la Mola, però aquest aspecte ens va fer canviar els plans. Tant a un com l'altre ens interessava fer tirades llargues i què millor que cascar-se 100 i 70 i escaig km respectivament.

Així doncs, el divendres 27 d'abril ens plantavem a Sitges. Una altra novetat d'aquest any era que la sortida es donava a la Plaça Baluart (com l'any passat) però l'arribada era al Port d'Aiguadolç. Aquest aspecte ja ens agradava més ja que prop de l'arribada hi havia una gran esplanada per aparcar l'autocaravana. Vam anar a buscar els dorsals a un hotell i allà ens vam trobar amb uns vells amics. en Salva i en Loren (amfitrions). Un cop recollit el dorsal vam anar a hidratar-nos convenientment a una terrassa que ens van portar en Salva i en Loren i cadascú ens vam cardar una pinta que ens va deixar a to.

El dissabte a les 07:00 es donava el tret de sortida de la UTBCN i la HTBCN. A la sortida com és habitual, amics i cares conegudes. Ens vam retrobar amb en Salva i en Loren, acompanyats de la Tatiana i també amb en Xavi de Flix. La Montse que serà ella qui explicarà la seva experiència, va fer la HTBCN amb el "grupetto" mencionat, jo vaig fer l'altra i així va anar:

Els primers metres d'enguany també eren nous, ens van fer recórrer el passeig marítim fins el port d'Aiguadolç els quals vaig fer amb la Montse i el grupetto. Llavors pujavem fins la part alta d'una urbanització i allà ja agafavem un corriol que ens portaria fins la creu de Sant Isidre. Fins a Begues (km 30 i escaig) vaig anar prou bé, tot i que des del km 12 que arrossegava les ditxoses molèsties al bessó / soli dret. Vaig arribar a Begues cap allà a les 12:00 amb la Pilar Caixach i en Jaume Terés (dos autoritats de l'ultraresistència d'aquest país) i a un ritme de 7,4 km l'hora. Vaig menjar bé, ells van començar a tirar i poc després vaig sortir, les molèsties no desapreixien, però vaig continuar igual. Durant el matí i bona part de la tarda vam tenir un temps agraït tret del vent, com que estava tapat no vam passar calor (a diferència de l'any passat). A Torrelles (meitat de la cursa) encara mantenia un ritme prou bo, entre 7  i 7,5 km/h. Allà vaig tornar a menjar bé i les molèsties que no desapareixien, era un dolor suportable sempre i quan no forcés però continu. Cap al vespre se'ns va posar a ploure, primer de forma molt suau i aquí un dels errors: com que plovia tan suau vaig decidir no parar a tapar-me. Quan va començar a ploure una mica més fort ja anava xop. L'altre error i per cert de novell, va ser que per no parar a canviar piles i voler apurar el frontal, no hi veia tres dalt d'un ruc. De fet em guiava més per la llum posterior vermella del que portava davant que no pas del meu frontal.
Lliçó apresa:  A les curses s'hi ha d'anar amb el frontal amb les piles noves i si no es gasten del tot ja les apuraré en entrenaments.
Els últims km se'm van fer especialment durets, tenia els peus xops i em feien mal, quan vaig arribar vaig comprovar que tenia una butllofa al taló del tamany d'una ametlla. Un altre aspecte a millorar va ser que en els últims km (20, 15...) com que ja tenia més ganes d'acabar que altra cosa, en els darrers avituallaments gairebé no vaig menjar i.. error! vaig acabar buit. Tot i així vaig finalitzar amb 18 hores i 34 minuts i ben content. Havia fet una previsió d'unes 16 hores, però en aquestes distàncies millor no fer gaires previsions i sortir a gaudir! A diferència de l'any passat, l'últim tram no era la maleïda riera sinó que tornavem pel mateix corriol que havíem pujat.

El dilluns de la mona encara tenia dolor al bessó, així que me'n vaig anar a urgències. A l'espera d'una eco ja em van comentar que tenia pinta de trencament de bessó intern de grau 1 i de 1 a 2 setmanes de repòs.

La Montse ens relata: 
    Tal i com us ha explicat l'Enric una servidora va assistir a l' HTBCN. On vaig posar el meu peu a prova després de la lesió que em vaig fer a la Marxa de la Selva-Prades. Però en vaig sortir molt contenta, ja que no vaig sentir dolor en cap moment. La sortida d'aquesta cursqa va ser una barreja de sensacions. En primer lloc, tenia mal record de l'any anterior, però a l'hora, curiositat per com seria enguany. En segon lloc, por per com reaccionaria el meu peu, el qual es va portar molt bé. I en tercer lloc, alegria per poder gaudir de la cursa amb molt bons amics de fatigues als que feia molt de temps que no veia. Només que per aixó últim ja valia la pena estar en aquell arc de sortida, Lóren i Vadó, m'ho vaig passar genial!!! I com no també gaudir de la companyia d'en Xavi de Flix amb qui coincidim assiduament en aquestes batalletes inoblidables. L'organització d'aquest any s'ho va currar de valent i la sensació final va ser molt bona... Ara de cap al següent repte: Trail Menorca Sud.