TOR DES GEANTS 2011 PART 4

Vam sortir de Cogne amb una fresqueta més que bona. Ens trobavem tots bé i estavem tranquils ja que portavem 7 hores d'avantatge al tall horari. Aquesta tercera etapa es preveia suau, eren uns 46 km i s'acendia un coll (col Fenetre di Champorche 2.827 m.), la resta, baixada fins el punt més baix de la cursa, 300 m. Tenint en compte que Cogne es troba a uns 1.500 m. ens esperava una bona pujada. Si no recordo malament, vam pujar per una vall i fotia un fred que pelava. De fet, i en aquest mateix punt, l'any passat hi vam passar de dia (amb en Jaume i en Josep Maria) i també va fotre un fred espectacular. El fet de passar-hi aquest any de nit (la nit abans clar) va suposar una injecció d'energia positiva (anavem bé!). A mitja pujada vam tenir un avituallament fantàstic al refugi de Sogno a uns 2.500 m. Hi havia de tot i tot era bo. Realment no em cansaré de retre homenatge a la organització, als refugis i als seus guardes, la gent valldostana i a tothom que ens vam trobar pel camí de com ens van cuidar i acaronar, quin nivellàs! (escric això i em venen unes ganes de tornar-hi.... ANEU-HI! no us deixarà indiferents!).

A Sogno, ens vam trobar amb el vasc Oscar Martin (aquest sí que està sonat, l'any passat va fer la Tor i aquest any venia de fer la Petite Trote a Leon UTMB), amb la càntabra Ana Bustamante (parella d'en Pablo Criado) i la valenciana Ana Sebastian (una altra que deixa-la estar...). Eren les 3 passades de la matinada i com he dit feia bastant de fred, per tant, vam menjar calent i no ens vam encantar gaire a sortir per no agafar fred. Ens quedaven 300 m. per assolir el coll. Un cop dalt ens esperava un descens de 2.200 m. fins la propera base vida. Això sí, es baixava bé. Quan es va fer de dia, el fred va cesar i va començar a apretar la calor. Quan vam arribar a Chardonnay, al km 130 aprox. i cap allà les 08:00 del matí vam aprofitar per treure'ns la roba d'abric. Ja portavem gairebé dos dies en cursa i el cansament es començava a fer evident. Sí, portavem 130 km però també portavem uns 11.000 m. de desnivell positiu i un parell de nits ben fresquetes i això el cos i el cap ho notaven però... amb una mica de patiment, com disfrutavem! Ens quedaven 1.100 m. de baixada i 18 km. Feia molta calor i com més descendíem més es notava. Vam veure de nou vegetació i molts passos d'aigua, ja que bona part de la cursa només vam veure pedres.

Vam arribar a Donnas a les 12:34 en Josep Maria, l'Àngel, la Eleonor i jo. Molt acalorats i cansats. Allà, com no! ens esperava la Montse. Ens va posar al dia de tot de com anaven els nostres amics: l'Eugeni Rosselló de la Pobla estava en el top ten (sense paraules...), el Marc Balañà també estava pel davant juntament amb en Jaume Garrosset i que els dos no havíen dormit. Ens trobavem al km 148.7 i teníem el tall horari a les 02:00 de dimecres per tant anàvem prou bé. Ara sí! tocava dormir una estona. No ho puc assegurar amb total certesa ja que com vaig dir no ho recordo pas tot amb exactitud però diria que era la segona parada que féiem per dormir. Vam quedar els quatre que dormiríem unes tres o quatre hores. No em va costar gaire adormir-me però amb la calor que feia, a les dues hores i poc em vaig despertar de nou. Podria dir que en aquest punt finalitzava una secció de la cursa. Perquè ho dic això? Bé... portava poc més de 50 hores amb en Josep Maria i l'Àngel, amb la Eleonor no tant, i tenia un problema, no podia dormir més i havíem quedat els quatre de sortir una hora més tard. Després de debatre-ho amb la meva consellera Montse vaig pensar que no era qüestió de regalar hores i abans que estar una hora deambulant per la base vida vaig decidir reempendre la marxa en solitari.

Així doncs, vaig quedar amb la Montse que informés de tal decisió als meus companys fins llavors i que els digués que ja ens retrobaríem més endavant.