El diumenge, 26 de març, una servidora s'aventura a realitzar per segon any consecutiu la 8a edició de la Marxa La Selva-Prades-La Selva amb la intenció de baixar temps de l'any anterior. Amb la companyia del Xavi i l'Antonio ens posem en marxa a les 7 del matí. Tot comença molt bé, contents i entussiasmats. Passem per Bonretorn, l'Albiol, Mont-ral, però un cop sortim del control de Mont-ral, em vaig motivar massa i a la baixada vaig relliscar, una relliscada en la que em vaig pelar els genolls, trencar les malles i vaig acabar de cap a terra. Em vaig desanimar completament, però gràcies als ànims dels meus compis, no vaig abandonar a Farena, com era la meva intenció. Aixó i l'efecte de l'Ibuprofeno em va donar forces per pujar al Refugi dels Cogullons, on un cop dalt vaig pensar que l'havia d'acabar. Arribem al Tossal de la Baltassana i d'allí, per fi!! Prades!! Em vaig posar molt contenta de trobar-me al Pau i com no, als meus pares, però també em va fer molta il·lusió trobar-me a l'Inma Castanyo, que em va donar molts ànims. Un cop recuperada, després de menjar-me dos entrepans de llonganissa, vam continuar la marxa cap a Capafonts, sempre amb molt bon sentit de l'humor per part del Xavi i l'Antonio. De Capafonts al Pont del Goi, després als Motllats i seguidament cap al Coll (La Mussara), on ens vam perdre degut al cansament i el "caxondeito" que portàvem per com cam
inàvem cadascun de nosaltres. Aviat vàrem trobar el control i un cop allí cap a l'Albiol. Aixó ja ho teníem. Vam arribar a la Selva amb un temps de 12:33h (amb caiguda inclosa). Tot i això repte superat, mitja hora menys que l'any anterior!! Gràcies Xavi i Antonio per aguantar-me durant totes aquelles hores. Gràcies Inma per la teva rialla a Prades. Gràcies papa i mama per estar allí. Gràcies Enric per pensar en mi en tot moment. Però, per damunt de tot, gràcies a tu, Pau, per ser el meu fill i donar-me forces per assolir els meus objectius...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada