TRANSGRANCANARIA 2011

Els dies 4, 5 i 6 de març es va celebrar la Transgrancanaria 2011 a l'Illa de Gran Canaria. Es tracta del primer objectiu seriós de cara a acumular quilòmetres per la Tor des Geants.

La Montse i un servidor agafavem l'avió a Barcelona el dijous dia 3 i aquí ja va començar l'aventura, l'aventura de volar amb RYANAIR. Estava previst que el vol enlairés a les 10:45 però per culpa d'una avaria no vam enlairar-nos fins les 12:40 i per acabar-ho d'adobar ens van tocar unes hostesses de "baix cost". Arribem a l'aeroport de Telde a les 15:00 (hora canaria). Recollim el cotxe de lloguer (realment no hagués fet falta ja que a l'illa el servei dé bus funciona prou bé i l'hotelet el teníem prop de l'arribada de la cursa). Vam anar a picar alguna cosa abans d'anar a las Palmas (com no! unas papas al moho picón) i ens presentem a l'Hotel Catalina Park. L'hotel estava a 40 metres de la platja, però la zona tela! al bell mig del bullici de la Playa de las Canteras i coincidia amb carnavals i la gala d'elecció de millor drag-queen (us podeu imaginar l'ambient...). El curiós del lloc és que estava ple de xinesos, també d'extracomunitaris del sud, però això ja és més comprensible donada la situació de l'arxipèlag. El que també era curiós és que semblava que la majoria s'havíen posat d'acord en disfressar-se de dolent de SCREAM, però sense la màscara. El que vam descobrir allà és que les Palmas és lloc d'interès d'homosexuals (com la seva Meca) i no només gay, travelacos i molta "loca suelta" ...bé deixem de despotricar, però es que aquell lloc em va recordar tant aquells meravellosos mesos en els que vaig treballar al Raval, ufff!

La mateixa tarda vam anar a recollir els dorsals a la Plaza de la música, al costat del Auditorio Alfredo Krauss. AQ l'hotel ens vam retrobar amb vells amics i en vam fer de nous, en Víctor, l'Eugeni i en Xavi.

El divendres a la tarda va arribar l'Ester i tant ella com la Montse em van acompanyar fins el sud de l'illa a la Playa del Inglés des d'on es donaria el tret de sortida de la Transgrancanaria a les 00:00 hores. Els primers quilòmetres eren molt corredors, de fet els primers 4 transcorríen per la platja i els següents per un barranc. A partir del km 10, la cosa s'engrecava i començava a pujar, durant uns 11 o 12 km, vam ascendir fins la cota 500, descen dim uns 200 m i pugem fins el primer avituallament líquid ( Ayagaures pk 30, 1.200 m.) Al km. 42 ens trobem el primer avituallament sòl·lid  (Tunte 1.100m.) Allà recordo que ja feia estona que estava plovent i anàvem ben xops.

En aquest punt més d'un va tirar la tovallola (de fet feia fresqueta i la pluja era empipadora). No recordo quina hora era però allà em van informar que a la cima de las Nieves (punt més alt 1931 m.) estàven a (-3º). Surto i descendim fins la cota 600 per tal d'iniciar l'ascensió més forta, uns 1.300 positius (amb alguna repechón que altre. Al km 62 ens trobem un avituallament líquid a La presa de las niñas 1.400m. (aquests canaris ens van ensenyar tots els seus embassaments i les seves preses. A partir d'aquí enfilem els darrers 500 positius i per mí la zona més bonica. Passem per la seva joia de la corona "Roque Nublo". Per sort meva, a l'hora que hi passo jo, la temperatura ha pujat una miqueta.

                                                     

Des d'aquets punt ascendim fins la Cima de las Nieves 1931 m. (punt més alt de la cursa) per iniciar el descens. En el km 81 ens trobem el segon avituallament sòl·lid i punt en el que disposavem de la bossa per canviar-nos de roba. També en aquest punt és on la Montse va iniciar la seva Maratón el dissabte a les 10:00. Em canvio de roba, mengem calent i tornem-hi. A partir d'aquí comencem el llarg descens fins la cota 600., on ens trobem un repetxó que toca el.. amb 95 km a les cames torna a enfilar uns 200 i pico m.

Al km 100 arribem a Teror, el darrer avituallament sòl·lid, 800 m. i descendim fins l'últim repetxó. A partir d'aquí ens va tornar a ploure i feia frescota. De fet el darrer tram va ser el més lletjot ja que per no fer talls de carreteres, ens van fer passar per un barranc ple de còdols i pedra sòlta que es va fer pesadot.

Tret d'això, la cursa, prou maca, sobretot la part alta. Ben organitzada amb la col·laboració de l'Exèrcit Espanyol i un ventall de corredors per caure la baba: Lizzy Hawker, Nerea Martínez, Sebastian Chaigneau, Zigor Iturrieta, Iker Carrera, Csaba, Antone Guillon...                         Queda pendent la crònica de la Montse i la seva accidentada però meritòria experiència.