RESUM UTST

FINISHERS UTST !

Primer objectiu assolit!

El dijous 08/04/10 a les 07:00 una petita expedició d'obridors (Ester, Joan, Montse i Enric) agafavem l'avió a l'aeroport de Girona per anar a Palma de Mallorca.A les 08 i escatx arribavem a Palma i feiem cua perquè ens deixessin un fantàstic Focus benzina. Un cop motoritzats, visita turística per Palma, el Port, la impressionant catedral...

Ens hospedem a l'hotel Brismar de Port d'Andratx. Opció ecònomica i prou recomanable, tot molt net i amb vistes al mar, encara que fent un petit joc de coll. El dijous a la tarda anem a estirar una mica les cames i pugem un turonet des del qual gaudim d'una posta de sol esplèndida amb vistes a l'illa Sa Dragonera. Divendres al matí aprofitem per fer una mica de turisme i anem a Manacor (lo poble de lo rafa) a vistiar les Coves del Drac (coves subterrànies plenes d'estalactites o estalagmites... no sé! les que pengen). Es curiòs, hem creuat l'illa de punta a punta de W a E i hem tardat tant sols una hora (en cotxe), gràcies a les habilitats al volant d'en Joan. Migdiada i a portar a l'Enric cap a Pollença ja que l'ultra comença a les 00:00 (ja són ganes ja...) A Pollença ens trobem a en Toni Calderón i el seu germà Alfons, recollim el dorsal, xip i a sopar. A les 22:00 ens fotem a un bareto a omplir dipòsits i què millor que una hamburguesa complerta (amb beikon y güevo) amb papes frites per fer 100 quilometrets. Per variar, arribem tard al brífing.

A les 00:00 es dóna el tret de sortida i uns 200 sonats emprenen el viatge cap Andratx, la travessa és molt bonica, en gran part es passa pel GR 221, la famosa ruta de la pedra en sec, molta pista, senderons i molt pedra, però en general poc tècnic. La cursa la divideixo (Enric) en dos parts: la nocturna fins Deià (pq 50.9) i la segona, diürna fins Andratx (pq103.5). Comencem en pla per enfilar a Lluc (km 16 1:55) per després pujar al punt més alt de la travessa 1200m. Potser perquè era de nit, no es veia la pujada i estava fresc m'he trobat bé i la intenció era arribar a Deià a les 08:00 per veure sortir l'Ester i la Montse. Arribada a Cúber (km 32,7 04:37) posició 49. Comença una baixada en ziga zaga que sembla que no s'hagi d'acabar, (quin munt de pedra!) i per fi arribada a Sóller (km 42,3 06:28) posició 45. Ja queda poc per arribar a l'equador, es comença a fer de dia. Arribada a Deià (km 50,9 08:07) posició 43. Finalment no les he pogut veure a la sortida, entrava a Deià que els veia enfilar carretera amunt. Carreguem energia i tornem-hi que toca pujada, aquesta ja es fa més dureta i ja baixo el ritme, arribada a Valldemossa (km 60,3 10:47) posició 73, aquí ja m'he columpiat. El proper avituallament hi ha menjar calent i ja és un alicient per tirar endavant, aquí, la coordinació começa a fallar i em perdo un parell de cops però sense conseqüències crítiques. Arribada a Esporles (km 70 12:53) posició 80. Plat de pasta, pit de pollastre, ibuprofeno i gas!!!, arribada a Estellencs (km 84,2 15:28) posició 60. Última pujada, de les que toquen els trons i més quan portes 85 km, m'enxufo un power gel i gas, a pinyó. La baixada és d'aquelles que els genolls et reneguen, però avall. Finalment Andratx 103,5 19:24, 62 posició. Satisfacció i per fi aixecament de cap, ja que el primer cicle d'entrenaments el podria definir com la part de volum (he agafat volum) i la part de la intensitat (he tocat el flabiol amb intensitat). A veure com anirà el segon cicle...

Felicitar a la organització, i as alots i ses alotes mallorquines.

Destacar la bona actuació de l'Ester i la Montse. Ester, segona posició del Petit trail i la Montse que debuta aquest any i si no fos perquè ha estat perduda una hora i mitja per aquests móns de sobrassades i ensaimades hagués escurçat força més les 11:36. Agraïr el servei coach, logístic i de suport d'en Joan

TOR DES GEANTS 2010

A menys de sis mesos del principal objectiu per aquest 2010, sense oblidar Ehunmilak... unes imatges per anar fent boca:

la tua impronta sul sentiero segue quelle lasciate in mille anni di storia...

Una carrera a los pies de las cumbres más altas de los Alpes

El primer endurance trail de montaña en una sola etapa
La primera carrera de recorrido circular que atraviesa toda una región
330 kilómetros de senderos alpinos
24.000 metros de desnivel positivo
34 términos municipales cruzados
25 puertos a más de 2.000 metros de altitud
30 lagos alpinos
2 parques naturales de 300 a 3.300 metros de altitud
7 bases de descanso
43 puntos de avituallamiento
Un acontecimiento con características únicas.

AIXÒ JA ESTÀ AQUÍ

Queden 12 dies i vaig tocant de peus a terra, com patiré. Portem tres mesos i pel que fa entrenaments, m'he tocat bastant la faba. Un parell de curses de la Lliga de Terres de l'Ebre i para de contar. La tirada més llarga que he fet, d'uns 30 km... bufff!!
Bé, farem el que podrem i a patir!

Per una banda, a l'Enric li toca això:

i per altra banda, a la Montse li toca això:

7a MARXA LA SELVA DEL CAMP

La 7a Marxa La Selva del Camp — Muntanyes de Prades, a celebrar el 27 de març de 2010, és una prova no competitiva de resistència per camins de muntanya que té per objectiu efectuar aquest recorregut en un temps limitat. El recorregut és de 67,5 Km. senyalitzats i 4.900 m. de desnivell acumulat, que transcorre per les Muntanyes de Prades amb sortida i arribada a La Selva del Camp.

Avui a les 05:20 la Montse es desperta per tal de participar al seu repte més important fins el moment. En principi és un entrenament per la UTST, però es clar, segons com es miri, ja que la Selva són 67 km i a Mallorca són 52.

ÀNIMS!!


FELICITATS MONTSE !


La Montse finalitza dignement La Selva - Prades - La Selva amb 13 hores

12/03/2010 EXCURSIÓ PER LA MUSSARA

Avui tocava entrenament llarg previ a l'UTSM (Montse i Enric) i marxa de la Selva (Montse). L'intenció era Vilaplana-Mussara-Prades-Tossal de la Baltassana. Hem pujat a la Mussara per les Tosques i a mesura que pujavem el gruix de neu augmentava. Dalt a la Mussara el gruix era d'uns 20 cm. Finalment hem optat per gaudir de la neu i fer una volta direcció La Febró i han sortit uns 16 km. No era el que volíem però vist el volum de neu no era qüestió de liar-la gaire. Pel PR, impressionant, no hi  havia cap petjada humana, tant sols d'algun senglar. Per cert, la Lola ja té 3 mesets. A veure si es fa gran d'una vegada i deixa de rosegar-ho tot.

 

                               

Presentació oficial de la Lola

Suposo que ja m'estava fent esperar massa. Jo sóc la Lola i també em veureu per aquí.

Sóc una preciosa exemplar de braco alemany i tinc uns dos mesets i mig ( a les fotos potser encara no tenia els dos mesets). Vinc d'Almería i m'he afincat per aquí. De moment només em dedico a menjar, cagar, dormir i donar pel culet (que en sé una estona), però la intenció és que quan tingui vora un anyet comenci a córrer amb la Montse i l'Enric. De fet la Montse comença a interessar-se en això del canicross.