12 de juny del 2012

TRAIL MENORCA CAMI DE CAVALLS


La Montse ens relata:
Un cap de setmana per recordar.

El tercer cap de setmana de maig es disputava la primera edició del Trail Menorca Camí de Cavalls. Aquesta competició constava de 5 modalitats. L'ultra, de 185km que donava el tomb a tota l'illa de Menorca, sortint i arribant a Ciutadella. Els trails nord i sud, i els trekkings nord i sud.
Una servidora va realitzar el Trail Sud de 91 Km i un desnivell positiu de 1124m.
En el que es sortia de Maó i s'arribava a Ciutadella. L'Enric, va competir a la CDC de 185km, d'on ens farà el seu relat, ja que no li vull prendre protagonisme.
El tret de sortida es donava el dissabte 19 a les 8 del matí. I vaig compartir aquell moment amb el nostre company obridor Narcís i la Rosa amb els que vaig passar molt bones estones. Vaig sortir molt enèrgica i contenta, i pensant en tot moment que, del que es tractava, era de gaudir d'aquella cursa d'una manera especial, ja que no era el paisatge habitual. Gaudiria en tot moment de la companyia del mar Mediterrani, i això s'havia d'aprofitar. Els avituallaments estaven força distants uns dels altres, una mitja de 18km aproximadament i havíem de portar força previsió de líquid, ja que la xafogor era elevada i el perill de deshidratació també, d'això ens pot donar un breu consell el nostre company Narcís... La primera part de la cursa la vaig fer a un ritme força elevat, i quan portava uns 25 km vaig pensar sàviament i vaig reduir el ritme, encara me'n quedaven uns quants i no volia fotre un pet. Al meu cap estava poder agafar a l'Enric per poder gaudir d'aquella cursa amb ell, ja que havia sortit 24h abans que jo i creia que el podria atrapar. Un cop passat Cala Porter km 30, vaig rebre una trucada de la Rosa, informant-me que l'Enric acabava de passar per Sant Tomàs, avituallament situat a 15km aprox. d'on jo estava. La emoció em va captivar, podria agafar-lo i gaudir d'aquell paisatge, gaudir d'aquella cursa d'una manera molt especial. Però tant em va captivar l'emoció que em vaig passar les fites... i em vaig perdre... Més de tres km, si és que ja ho diuen, que l'amor és cec. I tant cec que quan vaig reaccionar i vaig decidir tirar enrere, trobo el senyal que em desviava cap al camí correcte, i vaig pensar: SERÉ GILIPOLLES... Em vaig desmotivar, agobiar, cansar, i més adjectius acabat en ar... Així doncs, vaig continuar la meva aventura pensant que no el trobaria... Passat Cala Gandana Km55 vaig començar amb les butllofes, però allò no em podia aturar. Al Km 75, Cap d'Artruix, decideixo ajuntar-me amb la Mari i l'Àlex, una parella de corredors amb que vam anar coincidint durant tota la cursa, ja que se'm feia de nit, i la meva devoció per trobar a l'Enric ja havia disminuït de tal manera que ho donava per perdut. Arribant a Ciutadella, al poble, ens vam perdre. Estava un pèl mal senyalitzat i com l'Àlex coneixia una mica el poble ens vam guiar per la seva intuïció per arribar a l'arc d'arribada. Sorpresa la meva quan sento una veu coneguda, darrere meu, una veu que em torna boja, una veu que estimo. Siii, era ell. Ens vam trobar l'Enric i jo a Ciutadella i vam poder creuar l'arc d'arribada junts. Al perdre'ns al poble ens va veure creuar anant ell pel camí correcte, i va ser ell el que em va atrapar a mi, no m'ho podia creure... Realment va ser una experiència inoblidable. Però aquí no va acabar tot. A l'endemà quan ens retrobem amb la Mari i l'Àlex, em comuniquen que vam fer i femenines !! Vam entrar juntes i allò acabava de rematar el que va ser un cap de setmana perfecte!! Realment una cursa que m'ha marcat molt positivament.
 













l'Enric ens relata:
Poca cosa puc afegir.. la Montse ho ha dit gairebé tot. A aquestes alçades (11 d'octubre de 2012) no recordo tots els detalls de la cursa però si el més important i és que en tinc un bon record.
La cursa que vaig fer, com ha dit la Montse constava de 185 km i es tractava de donar la volta a l'illa de Menorca amb inici i arribada a Ciutadella i Maó com a meitat de cursa. El desnivell positiu era escàs, poc més de 2800+ (detall traïcioner, ja que anava amb l'idea que seria un passeig i més aviat va ser una penitència). El paisatge impressionant, vaig veure si no totes les cales, gairebé totes al llarg del sender històric que dóna nom a la cursa: GR-223 camí de cavalls. La primera meitat (Nord) més feréstega, salvatge i pel que deien, la més dura. La segona meitat (Sud) més poblada i pel que deien, més planera (tot i que la vaig trobar tan o més dura que la primera, suposo que pel cansament i que ja anava amb els peus tocats).

 
 
Com ha dit la Montse hi van haver uns quantes deshidratacions per la calor i l'alta humitat. Si a això li sumem que el terreny era pedregós i de "mal trepitjar" la duresa s'accentuava considerablement.
Finalment vaig tardar 38:30:40 a donar la volta a l'illa, parant a dormir una estona a Maó i alguna que altra en algun banc de zones de lleure a la meitat sud.
Bon paper dels amics i dels catalans en general:
CdC: 1r Mia, 2n Marc, 5è Joel i 6è Calaburra
Trail sud: 5è Narcís i 4a Montse (per mi 3a)
Felicitar a l'organització per la feina feta, el millor... el buffet lliure de l'hotel la nit abans i el dia després.